“Els oaxaqueños tenim un costum molt curiós”, explica la cantant (i antropòloga) Lila Downs, filla d’una indígena mixteca i un professor de cinematografia dels Estats Units, en una conversa amb El Punt Avui prèvia al concert que, avui, compartint programa amb Muchachito Bombo Infierno, oferirà a la Sala Apolo de Barcelona en el marc de l’Alma Festival. “Quan neix un nadó, se li guarda una petita part del cordó umbilical, que s’enterra sota una planta o, a vegades, si això ho fa l’àvia, sota les pedres que serveixen per emmagatzemar el blat de moro. Fent-ho, s’asseguren que, encara que aquesta persona emigri, algun dia que tornarà al seu lloc d’origen...”

Lila Downs (Heroica Ciudad de Tlaxiaco, 1968) va tornar fa nou anys a Oaxaca després d’haver viscut força anys als Estats Units, on, fent sovint equip artístic amb el seu marit, el músic Paul Cohen, mort l’any 2022, va transcórrer una part important de la seva carrera artística. “Jo vinc d’una cultura en què marxar per, després, tornar forma part de la nostra mateixa naturalesa. Preguntar-se, doncs, de què s’han construït les nostres identitats és una cosa, doncs, que cal fer de tant en tant”, explica. “Sobretot per als joves, davant dels quals la gent gran pràcticament hauria de tenir l’obligació de mostrar-los l’aprenentatge d’allò viscut...”

Downs, a qui la mort de Cohen ha fet veure també, segons assegura, la necessitat de “tornar a l’essència”, arriba a Barcelona després d’haver publicat un disc l’any passat, La Sánchez, un reconeixement a les dones de la seva família, en especial la mare, que encara viu, mitjançant cançons amb tils musicals de Mèxic. “És una dona molt forta... La van obligar a casar-se quan només tenia catorze anys, però es va escapar del casament, va fugir a la ciutat i, malgrat tot això, va aconseguir ser independent i conèixer el meu pare [Allen Downs, biòleg, fotògraf i documentalista, a més de professor], que es va convertir en el seu gran aliat. Ella em va ensenyar a tenir una mirada diferent envers les dones, les companyes, la qual cosa era inusual, en la meva generació. Tanmateix, també tenia algun tret masclista de què no s’adonava, com no deixar que, a casa, els homes fessin res.”

Lila Downs, en trenta anys de carrera, assegura haver vist “molts cicles”, però celebra que, a Mèxic, el reconeixement a la diversitat dels pobles que l’integren sigui cada vegada més gran i que, a la presidència del govern, hi hagi arribat per primer cop una dona. “En això us hem avançat...”, diu tot somrient.