Romea de gala per fer entrega del 50 premi Xirgu, dilluns al vespre. La periodista loquaç i i espontània Elisenda Pineda celebrava que, a platea, hi hagués un notable ”ram” de Xirgus d’anys anteriors. També la consellera de cultura en funcions, Natàlia Garriga, i un estol ampli de la professió. Si la inauguració del Grec indica l’inici de l’estiu, l’entrega del Premi Xirgu marca la sortida imminent de les vacances. El premi, que ara convoquen la revista digital Núvol amb la Federació de grups amateurs de teatre de Catalunya manté la cadena de noms (que no poden repetir) d’actrius que destaquen pel treball de la temporada, com va instaurar la penya Carlos Lemos, el 1973. El guardó va superar la desaparició d’aquest grup traspassant la responsabilitat a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona del 2015 al 2021 i posteriorment als convocants actuals. Des del 1992, les premiades reben un Anell Xirgu, una joia personalitzada d’una artista, després de mantenir una conversa amb la guanyadora. Sandra Llusà defineix Àgata Roca com a persona que transmet “placidesa, elegància i transparència”. Tres atributs que reuneix la seva peça.

Àgata Roca se sent molt complaguda pel reconeixement a la seva interpretació d’Imperatiu categòric, de Victòria Szpunberg (que tornarà la temporada vinent al Lliure de Gràcia). L’actriu va posar-se l’anell de compromís, per a una activitat que defensa amb T de Teatre des de fa tres dècades. De fet, més que promesa és una realitat ben candent. Són molts anys de rebre aplaudiments i també algun comentari desafortunat sortint del teatre tipus ”molt bé l’escenografia”;”igual que les anteriors, no?”. Però admet que la remor de les oportunitats són massa limitades. I que, , moltes actrius amb talent es queden al camí. Ella continua travessant l’Atlàntic amb les T de Teatre, amb vols plàcids o amb turbulències, i sempre amb la família com a refugi per quan els vents són més ingrats. Àgata Roca és pedra des d’on aguantar els embats del temporal. Ara també és calmosa turmalina.