"El meu programa no és fruit de cap improvisació"
Entrevista: Neus Bonet
Dirigir i presentar El Matí de Catalunya Ràdio li ha canviat la vida. I no només perquè li toqui llevar-se a quarts de quatre del matí, sinó perquè suposa el retorn de Neus Bonet al davant del micròfon, després de molts anys de feina de despatx al capdavant d'Ona Catalana i de Catalunya Ràdio. De moment, la resposta dels oïents ha estat desigual.
Com han anat les primeres setmanes després de substituir l'Antoni Bassas amb el programa líder de la ràdio?
La veritat és que tenia molt vertigen. No només per la xifra i els resultats d'audiència, que també, sinó per estar a l'altura a nivell professional. Però ho encarem amb moltes ganes tot l'equip.
Quina és, de moment, la reacció del públic?
La veritat és que tenim de tot. Per una banda hi ha els que ho proven, i que els agrada més o menys en funció dels canvis que hi estan trobant. Hi ha els que ja no ho han volgut provar. I després hi ha els que ho han provat i no s'hi han volgut quedar. Però de moment no em puc queixar.
Haurem d'esperar a les primeres dades de l'Estudi General de Mitjans per jutjar si va ser bona idea rellevar l'Antoni Bassas?
Esclar que els números són molt importants. Em posa molt nerviosa quan la gent diu que per als mitjans públics l'audiència no és important. No es pot fer un bon servei públic amb voluntat de ser minoritari. És un contrasentit. Per tant, sí, els números serviran per veure si estem en el camí correcte, si s'ha fet bé o no s'ha fet bé. Amb l'afegit que l'invent de la partició horària, és a dir el canvi de 6 a 11, també tindrà un cost a l'EGM.
Precisament, el canvi d'horari -a més de l'editorial de les vuit del matí i el canvi d'algunes veus de les tertúlies- van ser adduïdes per Bassas per no renovar el contracte.
Jo no vaig ser present en les negociacions amb l'Antoni, per tant em fio de la seva paraula. L'editorial no deixa de ser la presentació de què fas, com anunciar què treus o què no treus en portada, i jo tinc potser la meva manera de fer-ho. Pel que fa a canviar veus o pluralitat a la tertúlia, home, Déu n'hi do la quantitat de gent que fem passar. I sobretot la renovació de gènere. Ens forcem a trobar dones que fan coses interessants, que n'hi ha. Però no anem específicament a buscar dones, perquè sí, sinó aquelles que tenen coses a dir. I la màxima pluralitat possible: que passi tothom.
A la graella de Catalunya Ràdio hi ha hagut canvis en gairebé totes les franges horàries, i s'ha acusat la direcció d'improvisar i decidir els programes a última hora.
Ho contesto amb una pregunta. ¿Algú que ha estat 14 anys treballant en aquesta casa pot ser una improvisació? Jo crec que no.
Personalment, no. Però potser sí pel que fa a la graella.
Aquí sí et puc explicar que del disseny de la graella se n'estava parlant des de feia molt de temps. Fa més d'un any que ja es parlava amb l'Antoni de la possibilitat de començar a les 6, per fer tota una declinació diferent. Els mitjans públics i els privats arriba un moment que ens hem de plantejar moltes coses perquè en ràdio estem fent el mateix que fa no sé quants anys. En això sí que hi estàvem treballant des de fa molt de temps. Per això, el meu programa no és fruit de cap improvisació. Precisament el que sí que s'ha buscat expressament és algú de la casa, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, com ja es va fer amb el relleu de Josep Cuní fa anys.
Després de l'experiència d'anys als estudis de ràdio, però també als despatxos, sap quin serà el futur de la ràdio? Cap on van els programes matinals de ràdio?
Això va cap a una mena de consum força diferent del que estàvem acostumats fins ara. Tot està més segmentat, més atomitzat, ja no hi ha les grans audiències d'abans. Es consumeix molt amb descàrrega, en podcast, a l'hora que a cadascú li interessa o li va millor pels seus horaris. Això, sumat a que encara tenim una forma de mesurar les audiències tradicional, la veritat és que estem tots bastant dispersos. Hi ha un canvi, i a la gent jove li costa incorporar-se als mitjans convencionals. Hem de buscar com arribar-hi, i penso que el futur és a la xarxa, a internet. L'antena convencional continuarà existint, i els desplaçaments amb cotxe dels matins també aporten molta audiència. Però el futur és a la xarxa i el públic es munta el seu prime time segons li convé.