Festival de Sitges, aparador del millor gènere fantàstic

El jurat tindrà feina

Entremig d’aquests dos títols, el jurat, compost per a la secció oficial, haurà de deliberar, entre 33 obres, qui s’endurà els preuats premis. Aquest està format pel director i guionista Fred Dekker (qui també rebrà el premi honorífic Màquina del Temps), el compositor i escriptor cinematogràfic anglès Stephen Thrower, la cineasta madrilenya Carlota Pereda, el cineasta francès Christophe Gans (que també rebrà el premi Méliès Career) i la directora del Fantastic Fest, Lisa Dreyer.

Què no et pots perdre

Asif Capadia, director de Senna, Amy o Diego Maradona, abandona el seu idil·li amb el biopic per provar amb el cinema fantàstic, i 2073 n’és la proposta, inspirada en La Jetée de Chris Marker. De Venècia arriben els germans Quay, que presenten la tenebrosa Sanatorium Under the Sign of the Hourglass, realitzada amb la tècnica d’animació stop-motion. Uns altres germans, els Dupieux, posaran el toc d’humor, surrealista i políticament incorrecte, amb El segundo acto, protagonitzat per Léa Seydoux i Vincent Lindon. L’actriu Adèle Exarchopoulos protagonitza Planet B, de la realitzadora francesa Aude-Llegeixi Rapin, i Aislinn Clarke fa una relectura del folklore irlandès amb la inquietant Fréwaka, que a Locarno ja va posar més d’un pèl de punta. Ingrid García Jonsson interpreta una assassina a sou a Una ballena, de l’espanyol Pablo Hernando, i Nacho Vigalondo reflexiona sobre els somnis a Daniela Forever. El neozelandès James Ashcroft ens obrirà les portes de The Rule of Jenny Pen, un thriller geriàtric amb ancians assassins protagonitzat per l’homenatjat Geoffrey Rush i John Lithgow. Des d’Àsia arriba Li Yang amb la seva Escape from the 21st Century, un divertit conte sobre viatges en el temps i esternuts. I des del Brasil ens arriba una interessant sessió doble: Marco Dutra amb el cru retrat de dos recollidors d’animals morts a Bury Your Dead, i Davi Pretto fusionarà el sobrenatural amb el western a Continent. I entre d’altres, la noruega Tallulah Hazekamp Schwab es llançarà per primera vegada al cinema de gènere amb Mr. K, un thriller claustrofòbic sobre un hotel amb complex d’Overlook, i l’actriu Élise Otzenberger s’estrenarà en la direcció amb Call of Water, una odissea de ciència-ficció familiar arran de mar.

Això, només a la secció oficial. A Sitges també es podran veure les últims sensacions del gènere, com ara l’aplaudida La sustancia, protagonitzada per Demi Moore, Margaret Qualley i Dennis Quaid, amb direcció de Coralie Fargeat, guanyadora del premi a la millor directora a Sitges 2017, que amb aquesta obra va causar una autèntica histèria col·lectiva en l’última edició del festival de Canes. Tampoc hi podia faltar Nicolas Cage, un sospitós habitual a Sitges, que tornarà aquest any amb Arcadian, de Benjamin Brewer. I Destry Allyn Spielberg –sí, el cognom la marca–, filla del famós director estatunidenc, s’estrena en el llargmetratge amb Please Don’t Feed the Children, amb l’actor Giancarlo Esposito, que no es perdrà la cita i serà present en el festival.

Qui no et pots perdre

A més de l’esmentat protagonista de sèries com Breaking bad, la catifa vermella lluirà per ser trepitjada per un munt de personalitats rellevants. Premiats amb la Màquina del Temps, passaran a recollir el guardó els directors Alexandre Aja, Fred Dekker, Mike Flanagan i Ovidio Assonitis, a més dels actors Corey Feldman, Nick Frost i Heather Lagenkamp. Per la seva part, l’actor Geoffrey Rush rebrà el gran premi honorífic, i Fabio Testi, el premi Nosferatu. Les actrius Ester Expósito, Ingrid García-Jonsson, Aura Garrido i Cecile de France; l’actor Nick Frost; Albert Pla; Antonio Díaz, El Mago Pop, o els directors Damien Leone (Terrifier 3), Nacho Vigalondo i Rodrigo Cortés són altres, entre molts, que han confirmat la seva assistència aquests dies.

Mirant enrere sense ira

Els clàssics tampoc fallen, com tampoc necessiten cap presentació. Aquest any es podrà gaudir d’obres mestres com La matanza de Texas, de Tobe Hopper, monòlit del slasher americà, que es projectarà en una impecable còpia en 35mm. També els espectadors podran disfrutar de la remasterització en 4K del clàssic del kaiju eiga Godzilla, d’Ishiro Honda, així com s’homenatjaran alguns dels premiats durant el festival, com per exemple l’actriu Heather Lagenkamp, amb la projecció de Pesadilla en Elm Street, de Wes Craven; l’actor Fabio Testi, amb la de Revolver, de Sergio Sollima, i el cineasta Fred Dekker, amb una sessió de Night of the Creeps. La seqüela apòcrifa Alien 2, de Ciro Ippolito és la frikada que també té els seus entusiastes. I si no l’heu vista mai, ja podeu reservar un lloc per gaudir en majúscules amb la projecció de la remasterització en 4K i el muntatge Director’s Cut de la pel·lícula de culte The Fall, de Tarsem Singh, que l’any 2007 es va endur el premi a la millor pel·lícula del festival.

No-ficció, terror real

Vivint una actualitat tan terrorífica i surrealista, no tindria sentit que el festival obviés la no-ficció. Sitges Documenta n’és l’aparador. Per començar, un documental d’un imprescindible de Sitges, Dario Argento, amb Deep Argento, de Giancarlo Rolandi i Steve Della Casa, un personal viatge per la vida del mestre de giallo, fins ara sempre relativament desconeguda. Rupert Russell presenta The Last Sacrifice, un aterridor document sobre l’assassinat de Charles Walton, esdeveniment que va inspirar The Wicker Man i va donar origen al folk horror. Per si no fos prou paganisme, Scott Cummings ens porta Realm of Satan, un experimental retrat de l’Església de Satán. Per la seva part, Víctor Matellano, un habitual del festival, presenta un nou documental sobre la llegendària figura de Paul Naschy, un dels grans noms del cinema de terror espanyol. Es titula Llámame Paul i formarà part de Sitges Documenta. Una altra participant estatal en la secció serà Ishiro Honda: Memoirs of a Film Director, de Jonathan Bellés, un dels grans experts en kaiju eiga d’aquest país. En aquest cas, se centra en la carrera com a director Ishiro Honda, conegut pel fet de ser el director de Godzilla, Japón bajo el terror del monstruo (1954).

Com podeu llegir, i això només és una selecció mínima i essencial del que ofereix Sitges 2024, que us agafin confessats, que tenim teca per a estona.