Atrium duplica la seva ambició artística reivindicant-se com a centre cultural

L’equip d’Atrium (Consell de Cent, 435 de Barcelona) ha duplicat el seu compromís amb l’ampliació de les seves instal·lacions. A partir d’ara, amplia l’aforament fins a un centenar de localitats i compta amb un escenari que dobla l’anterior. A més, tornen a potenciar els seus projectes fundacionals, d’ara fa 20 anys, quan eren alumnes que sortien de l’Institut del Teatre i volien bastir alguna plataforma per a iniciar el camí artístic en comú. La temporada arrencarà dimarts amb Verbagàlia, un debut professional de dos textos dramatúrgics de Víctor Català, escrits el 1899, que dirigeix Albert Arribas.

“Té molt bona acústica” celebrava l’actor Lluís Marco, espontani, després que Raimon Molins hagi saludat a la comitiva aquest matí, des del nou escenari (encara a mig muntar). Atrium va obrir el 2011 la sala on pretenia aixecar el resultat de les seves investigacions i interessar els grans productors (van actuar al Romea amb Litoral i al TNC amb el Premi Quim Masó, Alba, o el jardí de les delícies). Des del 2016, la seva investigació els ha dut a incorporar la tecnologia audiovisual a l’escena (rellegint Érem tres germanes o Himmelweg, per segona vegada). L’antic escenari ha quedat lliure per a laboratori on poder aplicar la nova tecnologia a les arts en viu. L’escenari nou està equipat per facilitar l’ús de càmeres i micròfons, sigui quina sigui la disponibilitat de la sala. Atrium transformarà l’antic vestíbul de la sala per a disposar d’una oficina de producció i gestió. Per últim, el nou vestíbul serà u punt de trobada, amb un servei de bar obert, per propiciar la conversa abans i després de la funció. Un espai en la que, a mitjà termini, es vol instaurar com un punt de trobada cultural, com un Ateneu clàssic, que completi l’arc de centre cultural. Evidencia aquesta voluntat el nou tipus de llicència d’activitat: Casa de Cultura Viva.

El cartell del primer curs contempla reposicions com Ramon (una comèdia amarga de Mar Monegal, estrenada ala sala el 2019) o la revisió de Decadència (amb Carles Martínez, Míriam Alamany). Ramon Simó dirigeix una mena d’interrogatori: L’impossible, D’Erri de Luca, en la que actuen Lluís Soler, Bernat Quintana i Guillem Albasanz. Amb Projecte Ingenu (ja han treballat junts a Hamlet 2014 i Màquina Hamlet , 2024) estrenaran un musical escrit per Marc Artigau: Arribaràs i serà de nit. Imaginen com serà la relació en un futur. Una altra creació col·lectiva serà la de L’última entrevista fent que l’espai sigui un set televisiu amb públic en directe en el que Montserrat Roig entrevista Maria Aurèlia Capmany.