Estrenes de cinema / drama
El plaer indescriptible de filmar quan et fas gran
L’anglès té paraules i expressions per a tot, sovint molt abans que nosaltres les necessitem. N’hi ha una, el cinema coming-on-age, que serveix per anomenar el tipus de pel·lícula que retrata aquell moment de la vida en què una noia o un noi es fan grans, arriben a l’edat adulta. El Col·lectiu Vigília, format per Laura Corominas Espelt, Laura Serra Solé, Clara Serrano Llorens, Gerard Simó Gimeno, Ariadna Ulldemolins Abad i Pau Vall Capdet, utilitzen aquest concepte, coming-on-age, per descriure el seu primer llargmetratge, L’edat imminent , que arriba avui als cinemes després d’aconseguir una nominació al Gaudí a la millor direcció novella.
La part bonica d’aquesta història és que l’expressió es pot utilitzar igualment per descriure el procés que ells mateixos han viscut: una mena de coming-on-age professional en què han passat de ser un grapat d’estudiants que es van conèixer al grau en comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra a fer un treball de fi de grau junts, fer-ne un llargmetratge, buscar finançament, ser premiats en festivals (a Giffoni, a Itàlia, i a Gijón) i seient a la gala dels premis Gaudí, el 18 de gener a l’Auditori Fòrum CCIB.
Són gent que es fa gran filmant una pel·lícula sobre un noi que es fa gran. Ariadna Ulldemolins, coguionista de la pel·lícula amb Laura Corominas i Clara Serrano, reconeix que el coming-on-age és en la ficció i en la vida real: “Tots hem hagut de fer una mica de tot, a la pel·lícula, i en termes de producció hem hagut d’estirar molt el carro. Ens ha servit molt com un aprenentatge del que és el món del cinema i del que és fer una pel·lícula.”
Orígens
Ariadna Ulldemolins explica: “És estrany dins del cinema, però en el nostre cas primer va néixer l’equip i després va néixer la pel·lícula. Ens vam conèixer a la Universitat Pompeu Fabra a l’hora de fer el treball final de grau. Vam decidir ajuntar-nos totes sis perquè teníem ganes de treballar juntes i vam començar a buscar temàtiques que ens interessessin i ens moguessin a totes. Vam veure que ens tirava el tema de les relacions intergeneracionals, amb els nostres avis, les àvies, i a partir d’aquí va néixer la història.” En acabar la universitat van decidir “que no quedés només en un projecte acadèmic”.
L’edat imminent és protagonitzada per Bruno, un noi a punt de fer divuit anys de la perifèria de Barcelona que ha de cuidar la seva àvia, Natividad. És la seva única família, cada vegada necessita més ajuda, i es troba davant el dilema de si convé que entri en una residència d’avis o no. Són interpretats pels actors debutants Miquel Mas Martínez i Antonia Fernández Mir. La majoria de protagonistes són joves de l’edat del Col·lectiu Vigília. No sap si retraten la seva generació, però Ariadna Ulldemolins reconeix que també han fet la pel·lícula “amb una voluntat de fer una mica de retrat del que és ser jove avui en dia; una mica de mirall sí que ho és, de les dificultats del món laboral, els grups d’amics...”Fer el projecte junts els ha sorgit d’una manera natural, tot i que vivim en temps d’hegemonia de l’individualisme: “Quan hem acabat la pel·lícula i ens estàvem ja plantejant com presentar-la a la indústria, ha estat quan hem reflexionat sobre el tema del col·lectiu i ens hem adonat de com hem treballat, com ha sortit tot de manera tan natural i quin nom li havíem de posar a això.” Com a directors del film, consten el Col·lectiu Vigíli i dos membres concrets del grup, Clara Serrano i Gerard Simó. Repartir-se funcions va ser una obligació, diu Ulldemolins: “Nosaltres ens vam repartir uns càrrecs, perquè no tothom pot picar un guió o donar indicacions a una actriu. Al final, ara veient-ho amb perspectiva, defensem que volem firmar com a col·lectiu perquè aquesta és la manera natural com s’ha fet el projecte, com hem treballat i ens hem sentit còmodes i que realment, sense el col·lectiu, no creiem que aquest projecte hagués sortit endavant. Aquesta col·lectivitat ens ha donat el poder i la força suficient com per tirar-lo endavant.”
Nominats als Gaudí
El 5 de desembre es va saber que L’edat imminent està nominada al Gaudí 2025 a la millor direcció novella. “Estem molt emocionades i molt sorpreses –reconeix Ariadna Ulldemolins–. No ens imaginàvem un futur com aquest, que es pogués veure internacionalment, generar un impacte en el públic, que la veiés tanta gent... I la nominació al Gaudí és increïble, perquè ens servirà d’altaveu perquè més gent pugui conèixer una pel·lícula tan petita com aquesta.”
Encara és d’hora per preguntar si hi haurà més pel·lícules signades pel col·lectiu. “Volem acabar bé aquest projecte, al qual hem dedicat molt de temps i esforç, i ara estem al procés de compartir-lo. Més endavant ja decidirem si tenim res més a dir com a col·lectiu. El que sí està clar –diu Ariadna– és que estarem vinculats per sempre, perquè som amics per sobre de tot.”