El frontal d’altar del pelegrí de Tossa centra una exposició de plafons de sants
El fragment del frontal d’altar datat de finals del segle XVII o inicis del XVIII del pelegrí de Tossa de Mar centra una exposició que reuneix un conjunt de plafons de ceràmica de devoció popular a la seu de la Fundació Mascort, a Torroella de Montgrí. Aquesta peça, que històrica possiblement procedia de l’antiga església de Sant Vicenç i representa les imatges de sant Pere, sant Sebastià i sant Jaume, s’atribueix al millor taller barceloní de ceràmica de l’època, de Jeroni Gual. Segons informa l’ACN, el recorregut de la mostra Plafons de sants en rajola catalana: art i devoció popular es podrà veure del 30 de novembre al 4 de maig i homenatja també el paper històric, artístic i espiritual del monestir de Montserrat l’any del mil·lenari.
La llavor de l'exposició va ser l'estudi d'un fragment d'un frontal de rajoles que la investigació històrica ha pogut identificar com la peça que hi havia a l'antiga església de Sant Vicenç de Tossa de Mar. El comissari de la mostra, el doctor en història Josep Antoni Cerdà, ha explicat que la idea era "presentar-lo en societat". La joia de la corona és aquest fragment de Tossa, el qual es va voler acompanyar d'un homenatge al paper històric, artístic i espiritual del monestir de Montserrat just l'any del mil·lenari. A la mostra hi ha el plafó ceràmic amb la representació de la moreneta més antic que es coneix. És un plafó de nou rajoles amb la representació de la Mare de Déu de Montserrat, la muntanya, membres de l'escolania, el monestir i les ermites amb els seus noms. Data de finals del XVII- primer terç del XVIII. La resta de l'exposició està dedica a la iconografia dels sants, que ocupen una bona part de les sales, i on han posat un èmfasi especial als sants patrons de poblacions i ciutats, sants protectors contra la pesta i sants patrons de les confraries d'oficis.
El comissari ha remarcat que ara ja no està de moda tenir plafons de sants a casa però que abans era bastant habitual. De fet, un dels objectius de la mostra és vèncer la creença errònia que aquestes peces de ceràmica estaven en esglésies: "Moltes persones creuen que era així però la majoria estaven a monestirs, sobretot als franciscans, i molts altres a la via pública, a façanes de cases o a llocs concret dels habitatges". En una època quan no existia aigua corrent i el perill d'infeccions o malalties era més habitual, era costum posar-ne als llocs de les masies on hi havia l'aigua o també a la cuina "per protegir la salut de la família".