Intenses emocions, sense mar

Feia anys que Eu Manzanaes portava aquest projecte entre mans. El coneixia per la seva amistat amb el fotògraf Sergi Bernal, que va anar a retratar una fossa comuna a Burgos. Abans d’aquest muntatge, hi havia hagut la proposa de Xavier Bobés i Alberto Conejero (El mar: visions d’un nens que no l’han vist mai) i un film. Però Manzanares hi ha imprès un to en què imagina les converses, menjador endins, abans i després del crim. La posada en escena de la companyia El Malvivir és austera i molt clara. Amb unes simples samarretes amb els noms estampats, van construint un món de relacions entre germans, alumnes, pares, el mossèn, els cacics i, és clar, el mestre. Sense caure en la demagògia, es veuen clarament els dos bàndols d’una Espanya que es trencarà en la Guerra Civil. La canalla és terreny neutral fins que els obliguen a prendre partit. La peça roda com una narració intrigant en què ningú surt indemne. Eu Manzanares ha posat l’atenció en les vides dels petits alumnes i les seves famílies.

El destí ha fet que la vida oblidada d’Antoni Benaiges torni a aflorar. Com aquell roquissar que queda destapat després que una llevantada hagi arrossegat la sorra de la platja que el cobria. La veritat és tossuda. Afortunadament. Només fa angúnia pensar quants testimonis com el de Benaiges continuen esperant que algú els desenterri d’entre les fosses encara per excavar. Massa temps falta encara per dignificar els republicans, abanderats de la societat que havia de dur el progrés a tota la població. La llarga peripècia ha arribat a bona fi. És una peça que narra, commou i demostra l’ànsia d’ensenyar i d’eliminar privilegis,

Mentre Manzanres completa el cicle, el dramaturg Jaume Viñas l’inicia: ara, prova a Dau al Sec un projecte a partir de les 13 roses (Las 13, fins al 12 de gener). En un treball de projecte final de l’escola Aules, una vintena d’intèrprets mantenen els personatges de les noies que van ser executades com a venjança per un atemptat (al costat d’una quarantena d’homes més) just acabada la Guerra Civil. Viñas ficciona que elles també han estat al front per il·lustrar un tracte inferior cap a les milicianes dins de l’exèrcit republicà. Descobrir l’oblit rebel·la.