Missió restauradora per salvar el mural modernista ‘Al·legoria del transport’, de Pere Viver

Les obres d’art emplaçades fora dels museus acostumen a ser vulnerables perquè sovint s’ubiquen en llocs amb condicions ambientals més inestables. És el cas del mural Al·legoria del transport, de l’artista Pere Viver i Aymerich (1872-1917), que decora el vestíbul del Palau d’Indústries de Terrassa, seu actual de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech (UPC). Arrel d’unes esquerdes aparegudes recentment, serà sotmès a una profunda restauració. Se’n farà càrrec el taller Bblasi de Tiana, capitanejat per Berta Blasi, de reputació al sector per la seva expertesa en obres sobre paper.

Al·legoria del transport n’és, de paper, pintat amb tremp de cola. I gegantí: fa 11 metres de llarg per 2,24 metres d’ample. Està penjat a la paret a una alçada de quatre metres. I té una llarga història: Viver el va crear el 1904, en una època d’efervescent creativitat en una Terrassa rica i plena adscrita al modernisme.

La UPC ja ha entomat els darrers catorze anys dues reparacions d’aquesta peça. La primera va ser el 2011, degut a les humitats que patia. La segona, el 2016, a propòsit de les reformes de l’edifici històric de l’ESEIAAT. La universitat vol ara una intervenció “a fons i exhaustiva, de gran abast, que sigui definitiva i pugui conservar en bones condicions aquesta obra ja icònica del patrimoni terrassenc durant molt de temps”, assenyalen en una nota de premsa.

Entre demà divendres i dissabte es durà a terme l’operatiu per despenjar i traslladar el mural a Tiana, on rebrà les cures que requereix durant un procés que s’allargarà fins al juny, quan és previst que el mural torni a embellir el hall de la facultat.

El vestíbul de l’Escola Industrial de Terrassa està ornamentat amb dos murals que representen tot el procés de la indústria llanera. El que penja de la paret dreta representa el tractament de la matèria primera, la tintura, la filatura i, finalment, el tissatge. El mural de l’esquerra, el que es restaurarà, evoca la industrialització que va marcar la manera de treballar a finals del segle XIX i que va canviar la societat en tants aspectes. El més significatiu d’aquest mural és el transport. Viver va pintar un tren de vapor amb el seu canvi d’agulles, un gran buc de vapor i la barcassa que apropava la mercaderia al port. També s’hi veu el transport a bast, amb un magnífic cavall que transporta un motor de corrent continua. Finalment, mostra una instal·lació d’uns llums d’arc voltaic. I també són presents les persones que hi treballaven, un testimoni de la seva tasca, de la manera de vestir i del tipus d’oficis auxiliars amb que comptava la indústria d’inicis del segle XX.

A més de la seva dedicació com a pintor, Pere Viver va ser professor a l’Escola d’Arts i Oficis de la mateixa Escola Industrial que va decorar amb el seus murals.