Descobreixen una nova espècie de rèptil triàsic al Montseny

L’equip de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha publicat un estudi amb la descripció d’una nova espècie de rèptil desconeguda per a la ciència, Kapes signus, que va viure al Triàsic mitjà, fa uns 245 milions d’anys, i que hauria conviscut amb altres faunes ja conegudes al Montseny, com l’amfibi gegant Calmasuchus acri, identificat el 2011 al Pla de la Calma.

La investigació, amb suport financer del Departament de Cultura, s’ha centrat en el que es coneix com les fàcies del Buntsandstein de l’àrea del Montseny (uns estrats geològics caracteritzats pel seu color rogenc). En aquesta zona, el grup de recerca hi ha identificat vuit tipus diferents de dents que pertanyen a diversos grups d’animals extints, entre els quals es troben temnospòndils capitosàurids (uns grans amfibis que recorden externament els actuals cocodrils), arcosauromorfs (els avantpassats dels dinosaures i els cocodrils moderns) i procolofònids (petits rèptils herbívors de cos robust).

El descobriment més significatiu és la descripció de la nova espècie de rèptil procolofònid Kapes signus. Els procolofònids van ser petits rèptils que van aparèixer a finals del Permià i van persistir fins al Triàsic tardà, fa uns 200 milions d’anys. La troballa al Montseny amplia la distribució geogràfica del gènere Kapes, que fins ara es restringia a quatre espècies descrites a Rússia i una al Regne Unit. Kapes signus presenta característiques dentals úniques no conegudes en altres espècies del seu gènere.

“La presència d’una nova espècie de procolofònid és especialment emocionant”, destaca, en una nota de premsa del Departament de Cultura, Josep Fortuny, autor sènior de la investigació. El nom específic “signus” escollit pels estudiosos catalans deriva del terme llatí per a Montseny, “Mont-signus”, que es tradueix com a “muntanya senyal”.

“El nostre treball té com a objectiu omplir un buit en el coneixement de les comunitats de tetràpodes, és a dir, d’animals de quatre potes, del Triàsic mitjà de la Pangea equatorial”, anota Marc Riccetto, autor principal de l’estudi. En aquells temps, totes les masses de terra del planeta estaven agrupades formant un únic continent anomenat Pangea i el que avui dia és Catalunya es trobava a prop de l’equador. “Hem analitzat les diferents morfologies i els tipus d’inserció dental per comprendre millor la diversitat i els rols ecològics dels animals extints que van viure a l’actual Montseny, però que fa milions d’anys tenia un aspecte ben diferent”, sosté Riccetto.

La investigació també destaca l’alta variabilitat en les formes dentals que s’han recuperat dels capitosàurids i que s’han atribuït a l’espècie Calmasuchus acri, coneguda únicament de Catalunya i popularment anomenada “el capitosaure del Montseny”. Aquesta espècie d’amfibi va ser descrita l’any 2011 a partir de restes excavades al jaciment de La Mora, al Pla de la Calma (d’aquí el nom de Calmasuchus). Inicialment, a aquest grup d’animals se’l va batejar com a “laberintodonts”, per l’estructura interna de les seves dents, que sembla talment un laberint. Més endavant, però, han passat a anomenar-se capitosaures.

L’estudi posa llum sobre les interaccions ecològiques que s’haurien establert entre aquests diferents grups d’animals dins dels ecosistemes on vivien. El grup d’amfibis capitosàurids (representats pel Calmasuchus) haurien actuat com a depredadors principals en els ambients d’aigua dolça, probablement alimentant-se de peixos i petits animals terrestres. Els arcosauromorfs, per altra banda, eren rèptils carnívors de mida mitjana i gran i s’haurien alimentat de tetràpodes de diferents grups, incloent-hi altres rèptils arcosauromorfs o de procolofònids, com el mateix Kapes. També haurien caçat preses més grans com exemplars de Calmasuchus.

“La nostra anàlisi suggereix que els capitosaures jugaven un paper crucial com a superdepredadors en els entorns aquàtics”, comenta el coautor Eudald Mujal, del Staatliches Museum für Naturkunde Stuttgart i investigador associat de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Si bé la seva alimentació principal eren probablement peixos, no es pot descartar totalment que ocasionalment s’alimentessin d’altres preses que s’acostaven a les ribes de les masses d’aigua.

L’estudi contribueix a comprendre millor com es van recuperar els ecosistemes després de la gran extinció massiva del final del Permià. També coneguda com la Gran Mortaldat, es tracta de l’esdeveniment d’extinció més catastròfic en la història de la vida a la Terra, molt més devastador del que va acabar amb els dinosaures. Va tenir lloc fa aproximadament 252 milions d’anys i va marcar el final del període Permià i el començament del període Triàsic. S’estima que al voltant del 90-96% de les espècies marines i el 70% de les espècies terrestres van desaparèixer durant aquest episodi, transformant radicalment la vida en tots els ecosistemes.

L’equip de recerca emfatitza la importància de continuar amb el mostreig i els estudis paleontològics al Montseny per comprendre millor els complexos ecosistemes del Triàsic mitjà. “Aquest estudi és només el començament”, afirma Fortuny. “Encara queda molt per aprendre sobre la resiliència i recuperació de la vida després de l’extinció del final del Permià. Aquest article proporciona una base per a futures investigacions sobre aquests fascinants ecosistemes”.

En les darreres dècades, l’àrea del Montseny ha emergit com un lloc clau per als ecosistemes del Triàsic mitjà de la Pangea equatorial, revelant una paleobiodiversitat rica i diversa que va molt més enllà de l’abundant capitosaure Calmasuchus acri. La recerca en aquesta zona de Catalunya ha desvelat una notable varietat de fòssils de vertebrats i ha convertit el Montseny en una finestra a uns complexos ecosistemes durant el Triàsic mitjà amb unes dinàmiques entre les espècies que hi habitaven més intricades del que es pensava inicialment.

El Govern de la Generalitat va aprovar el Pla de Recerca de l’Arqueologia i la Paleontologia catalanes l’any 2014. El Departament de Cultura fa convocatòries quadriennals de projectes i atorga subvencions a la recerca. El darrer quadrienni 2022-2025 es van aprovar sis projectes de recerca en paleontologia promoguts per l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.