Almanacs infantils d’abans de la guerra

Els almanacs són publicacions molt anteriors a l’invent de la impremta. Bàsicament eren calendaris amb informacions que feien referència a la pagesia i els fenòmens naturals que influïen en els conreus i també en la vida de les persones segons els cicles estacionals. També incloïen el santoral, festes religioses i dites populars.

Amb el temps els almanacs van prendre noves formes i les noves tècniques d’impressió van permetre publicacions molt il·lustrades. Les publicacions satíriques de les primeres dècades del segle XX van també adoptar el concepte almanac per publicar números especials. Com també ho van fer es publicacions infantils il·lustrades que incloïen també jocs i contes, i que a poc a poc incorporarien la historieta. Els almanacs solien editar-se cap al mes de novembre coincidint amb la proximitat del canvi d’any. Els almanacs, com que eren fora de la regularitat de publicació, tenien més vida al quiosc i era una fórmula comercial molt atractiva per a l’editor.

I d’això tracta el llibre Los tebeos olvidados. Almanaques infantiles de antes de la guerra, publicat per l’editorial catalana Trilita. Recull de manera molt visual la majoria d’almanacs infantils que van ser publicats a tot l’Estat espanyol entre els anys 1917 i 1939.

Els texts de l’obra són del gran especialista en l’humor gràfic Jaume Capdevila, Kap, i les peces que es presenten formen part de la col·lecció Sánchez Obiol, que als 69 anys ha dedicat tota vida al col·leccionisme dels tebeos.

Sánchez Obiol va començar a col·leccionar tebeos als 14 anys. Eren les publicacions que als anys seixanta es trobaven als quioscs, però van ser les seves visites al mercat de Sant Antoni, a Barcelona, que li van despertar el seu interès pel tebeo infantil antic. I d’aquí l’atracció per la singularitat de l’almanac.

“Vaig recórrer tot l’Estat a la recerca dels almanacs i crec que gairebé vaig aconseguir el 95 per cent dels que es van publicar abans de la Guerra”, explica el col·leccionista que davant la inexistència d’estudis sobre el tema o de conservació d’exemplars va crear el seu propi mètode de calcul a partir de les publicacions regular de les que depenien els almanacs. La col·lecció la formen 310 exemplars.