‘Microòperes d’avui’ reuneix CCCB, Macba i Liceu

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) i el Gran Teatre del Liceu han presentat avui el projecte interdisciplinari Microòperes d’avui, que es podrà veure el 8 i 9 de febrer. Els tres equipaments culturals s’uneixen per primera vegada en una iniciativa que vol expandir la mirada de l’òpera tradicional a través de la música, l’art i el pensament.

Seran tres microòperes de nova creació centrades en la relació entre humans i natura, que es podran veure de manera consecutiva i itinerant als tres espais. Participen del projecte creadors com ara Pol Guasch, Clara Aguilar, Marina Herlop, Rosa Tharrats, Sílvia Delagneau, Gabriel Ventura i Míriam Cano.

Microòperes d’avui comptarà amb un enfocament especialment pensat per potenciar joves artistes de disciplines visuals, escèniques i literàries. A partir de la inquietud compartida sobre la crisi climàtica, les comunicacions interespècies i l’acústica de la natura, el programa proposa un itinerari pel barri barceloní del Raval, un passeig per l’òpera entesa com a instrument generador de reflexions imprescindibles per a la vida, amb bellesa, contrastos, genialitat i emocions.

Cada institució presentarà una microòpera de 20 minuts creada per un equip artístic diferent. Les tres peces conformaran una única òpera. Els treballs que es podran veure el cap de setmana del 8 i 9 de febrer seran El cel no es guardarà el secret, al teatre del CCCB, Aura, a la Capella del Convent dels Àngels del Macba, i Desheretaràs la terra, a la Sala Foyer del Liceu. Encara queden algunes entrades disponibles als webs de les tres institucions.

El primer acte de Microòperes d’avui serà El cel no es guardarà el secret, una proposta amb Pol Guasch de llibretista, Clara Aguilar de compositora i Sílvia Delagneau d’artista. La peça combina elements d’òpera, instal·lació i experimentació escènica i reflexiona sobre la història de les coses belles i la relació entre l’art i la natura a través d’un diàleg de dues veus anònimes que recorren etapes vitals diferents. Qüestiona les convencions de l’òpera i es presenta com un testimoni de la complexitat de l’art en el seu intent de capturar la bellesa del món natural.

En roda de premsa, Pol Guasch ha explicat que la peça arrenca la pregunta sobre la història de les coses belles i la relació amb l’art i la natura. “Pot existir un art que no s’emmiralli amb el món?”, s’ha preguntat. “Vam pensar un dispositiu que funciona com si es tractés d’una òpera instal·lativa que destitueix el món humà”, ha concretat.

Gabriel Ventura, Merina Herlop i Rosa Tharrats han creat el segon acte amb Aura. Situada al segle XIII, la protagonista fuig d’un món devastat per les guerres i es refugia en un bosc del Llenguadoc. Després de beure aigua d’un estany, conversarà amb l’Àngel de les Aigües i, mentre li parlarà de la devastació, l’ésser fantàstic li respondrà amb to filosòfic i amb “gràcia del pensament”. Aura es presenta com una invocació de cants melismàtics i ressonàncies digitals, poblada d’éssers aquàtics i veus del més enllà. Segons ha explicat Herlop, l’obra parla de la naturalesa “no només com un espai de refugi i pau, sinó com un cant contra les guerres de l’actualitat”.

Finalment, el tercer acte, Desheretaràs la terra, serà creat per l’artista plàstic Carlos Bunga, Míriam Cano, Fabià Santcovsky i Carla Tovias. Aquesta obra vol evocar la nostra relació amb la natura posant de manifest com el pas del temps degrada fins a posar en risc la seva fertilitat. Ofereix una reflexió profunda sobre la nostra capacitat col·lectiva en el procés de transformació i destrucció, tot convidant a repensar el vincle amb el món natural que ens envolta.

A més a més, per apel·lar a la consciència, han reivindicat que la posada en escena serà metafòrica i suggestiva per amplificar el discurs de l’obra. Al centre s’hi trobarà un terra orgànic, amb textures imperfectes, per esdevenir una poderosa metàfora visual de la fragilitat i l’esgotament del planeta. La superfície, doncs, gairebé com la pell viva que cobreix l’escenari, il·lustrarà la degradació progressiva de la natura.