Els paisatges, una font d’inspiració creativa

La muntanya de Santa Bàrbara i les roques de Sant Benet, a Horta de Sant Joan; l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, la platja de la Pixerota o la masia de la família Miró a Mont-roig del Camp; els entorns naturals de Reus i Riudoms i el Vendrell, sobretot la platja de Sant Salvador, han estat uns “paisatges inspiradors”. Artistes, músics o literats han estimulat la seva imaginació entre els garrofers del Baix Camp o en el perfils rocosos de les muntanyes de la Terra Alta. És en aquests paisatges de les comarques del sud de Catalunya –alguns feréstecs, altres amb la placidesa de la mar tranquil·la–, que quatre genis de la cultura hi van trobar el seu recer, es van inspirar per a les seves creacions artístiques i segurament hi van modelar la seva personalitat. El violoncel·lista Pau Casals ja feia concerts als sis anys a la seva població natal, el Vendrell, i per mantenir-hi el lligam emocional es va fer construir la casa d’estiueig a la platja de Sant Salvador. Picasso va fer dues llargues estades a Horta de Sant Joan (els anys 1898 i 1909), que el van empènyer al cubisme geomètric i dues de les obres que hi va pintar, La bassa i La fàbrica, s’han convertit en imatges universals del cubisme. Antoni Gaudí va trobar a Reus, on va néixer, i a Riudoms, on hi havia el taller de caldereria i la casa pairal familiar, la inspiració per, entre d’altres obres, projectar les torres de la Sagrada Família. I Joan Miró no s’entén sense el seu lligam al mas familiar de Mont-roig, que va recrear en el cèlebre quadre La Masia (1921) i on va pintar algunes altres de les seves obres, com ara Mont-roig, el pont, Platja de Mont-roig o Poble i església de Mont-roig.

La feliç coincidència en un temps i un espai molt propers d’aquests grans homes de la cultura, en períodes també propers del segle XX, en aquesta part del país, es va veure, fa quinze anys, com una oportunitat d’or per crear El Paisatge dels Genis, un producte cultural i turístic que ajudés a promocionar tant els artistes com, sobretot, els paisatges que els van inspirar.

“És gairebé un miracle”, explica Jaume Salvat, responsable de l’oficina tècnica d’El Paisatge dels Genis i consultor en turisme i cultura d’Eurecat, que enguany s’arribi al quinzè aniversari d’un producte que ara busca “més penetració en el mercat i en l’imaginari de la gent”. “Els valors es mantenen, el potencial hi és i la pròpia concepció del producte és vigent, però li falta una marxa més”, reconeix. Aquest segell cultural se sustenta sobre cinc equipaments museístics: el Gaudí Centre a Reus, el Mas Miró a Mont-roig, la Casa Nadiua i el Museu Pau Casals al Vendrell i el Centre Picasso a Horta. Aquest darrer és un equipament “que és d’admirar perquè és privat, amb molt pocs recursos, molt distanciat dels llocs, i on fan un esforç titànic per mantenir l’activitat”, explica Salvat. Aquest poble de la Terra Alta, una comarca molt lligada al turisme d’aventura o a la potència dels seus vins, té a Horta “un element especial i distintiu, que és el Centre Picasso”, detalla Salvat.

Tots quatre equipaments són un bon revulsiu per al turisme cultural. Entre tots van sumar l’any passat 96.455 visitants, gairebé un 10% més que l’any anterior. “Els museus, centres d’interpretació i cases nadiues són equipaments de visita obligada per entendre i aprofundir en la vida i obra dels nostres genis, així com entendre la relació dels genis amb el seu paisatge emocional”, indica Carles Brull, president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. A més dels centres s’ofereix l’anomenada Ruta del Paisatge dels Genis, que proposa a cadascun dels municipis rutes, itineraris i visites guiades pels indrets que van freqüentar els artistes, per conèixer la seva època i l’entorn d’inspiració.

Per rellançar la marca i posar, doncs, una marxa més, enguany estrenaran un esdeveniment conjunt anual entre les quatre poblacions. Tindrà lloc la segona setmana de novembre i consistirà en una activitat teatralitzada que es podrà veure en cadascun dels centres museístics i que servirà per entrellaçar-los encara més. “Serà un esdeveniment que unirà territori, cultura i creativitat entorn d’aquesta proposta turística cultural. Volem atorgar més protagonisme a la relació dels quatre artistes universals. Aquesta relació inextricable amb la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre es troba en la base de la Ruta del Paisatge dels Genis i volem aprofundir en el coneixement general d’aquest fet, amb un esdeveniment de caràcter anual com el que estem preparant per a aquest 2025 ”, explica Brull.

El producte de reclam cultural està immers en un pla estratègic que, fins a l’any 2027, n’ha “d’actualitzar la imatge” –segons Brull– i enfortir la seva implantació. La idea és que tots quatre centres, que de manera individual ja tenen prou atractiu i potencial, estrenyin les relacions i puguin compartir més activitats. “Ha passat de ser un producte de cadascun dels municipis i ara cal potenciar eines i propostes que es puguin compartir. I que activitats del Mas Miró es puguin portar a Reus, de Reus al Vendrell o del Vendrell a Horta, és a dir, que es puguin compartir”, explica Jaume Salvat. Això ha de comportar una major connexió entre les institucions que tenen les regnes de la governança: els ajuntaments i els patronats de turisme dels quatre municipis, juntament amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili –a través del Departament d’Innovació Turística del centre tecnològic Eurecat.

El pla estratègic també ha activat un nou pla de comunicació: “Es va presentar l’any passat i ja s’han iniciat les primeres accions, que inclouen la renovació de la seva pàgina web, activitats a les escoles, l’impuls a les xarxes socials amb nou material audiovisual, una campanya anual per a la notorietat de la marca i la millora de la senyalització als equipaments i municipis que formen part de la Ruta del Paisatge dels Genis, entre d’altres”, explica Brull.

El Paisatge dels Genis “té una particularitat i és que és un producte que a vegades costa de fer-lo tangible”, destaca Salvat. Per ell, “cal donar més pes al paisatge, que és molt transversal, perquè té uns components físics però també té uns components humans. Aquest paisatge que va ser inspirador per als genis, potser també pot ser inspirador per a la gent”, explica el cap de l’oficina tècnica. I com que el paisatge és viu, està modelat pel treball i els costums dels humans i també és una font de producció agroalimentària, la nova estratègia passa per vincular el paisatge no només a la cultura, sinó també al vessant més humà i antròpic del paisatge a través de la cultura, les tradicions, la gastronomia i l’enoturisme, segons Carles Brull. Per això fa uns anys ja van engegar la proposta La cuina dels Genis, una experiència gastronòmica amb productes de proximitat que tenen com a fonament l’anecdotari, la vida i l’obra de Picasso, Miró, Gaudí i Casals. Per Jaume Salvat, enguany, que Catalunya és Regió Mundial de la Gastronomia, és una bona oportunitat per rellançar altres productes que donen valor al paisatge, com el vi que neix de la Terra Alta o el vermut de Reus: “Són elements que també poden ajudar moltíssim a comprendre aquest paisatge que és inspirador.” Allò que dèiem de la transversalitat: són “paisatges que es veuen, paisatges que es mengen o paisatges que es viuen”, en paraules de Salvat.

“No és anecdòtic que aquestes figures reconeguin l’efecte d’aquest entorn com a element d’inspiració”, destaca Jaume Salvat, que recorda la cèlebre frase de Picasso (“Tot el que sé ho he après a Horta”) o el fet que Gaudí acostumava a dur sempre avellanes a les butxaques, el fruit sec per excel·lència del Camp de Tarragona, i Miró sempre hi duia una garrofa (el sastre de Reus que li feia l’armilla hi cosia una petita butxaca perquè l’artista hi guardés la garrofa que replegava al seu mas de Mont-roig). “Té molta potència, això. És gairebé espiritual, que ho diguin i que converteixin la natura en un element arquitectònic, artístic o musical”, afegeix. Per la seva banda, Carles Brull posa èmfasi en el fet que “no s’entendria la seva obra artística sense la influència de les formes naturals d’un paisatge mediterrani ple de colors i formes, amb el mar i la muntanya de teló de fons, amb camps treballats, una llum radiant i ple de racons de pau i inspiració”. Són “els paisatges personals, emocionals i geogràfics”que van atraure quatre dels grans creadors del segle XX.