El TNC estrena ‘Marie, la roja’, de Rosa Maria Arquimbau

Marie, la roja descobreix a l’espectador la faceta més teatral de Rosa Maria Arquimbau, una de les escriptores catalanes més trepidants del segon terç del segle XX. L’obra, amb dramatúrgia de Carles Mallol, direcció d’Ester Villamor i  documentanció de Bernat Reher, estarà en cartell del 6 de març al 6 d’abril a la Sala Petita del TNC

El repartiment està format per Mercè Arànega, Borja Espinosa, Tai Fati, Oriol Guinart, Meritxell Huertas, Antònia Jaume, Jordi Llovet, Alba Montaño, Carlota Olcina i Martina Roura.

Rosa Maria Arquimbau (Barcelona, 1909-1992) va ser considerada una de les escriptores –i periodistes– més punyents del seu temps, a l’alçada dels seus coetanis masculins. Un exemple del que els experts han anomenat “les escriptores doblement minoritzades”: pel fet de ser dones i pel projecte polític al qual donaven suport.

Arquimbau va escriure Marie, la roja l’any 1938. Ella mateixa qualificava aquest text com a teatre-reportatge, ja que l’acció se centra en una presó de dones a París. Explica una història entre reixes i barrots sobre una dona empresonada, acusada per l’agressió a un policia en una manifestació, que intentarà tenyir la presó de roig i canviar la mentalitat de les altres preses gràcies al seu compromís amb les lluites socials i el feminisme. Un espectacle per descobrir tots els racons i les incongruències de la justícia i de l’amor.

“Jo soc una feminista una mica diferent a les altres”, escrivia Rosa Maria Arquimbau a la seva columna al diari La Rambla de Catalunya el març del 1931. “Cal que el nostre feminisme sigui àmpliament liberal, radical i demòcrata. I que el lema sigui sempre la feminitat, ja que d’això, indubtablement, depèn el seu èxit”, també havia escrit.

Marie, la roja és una de les poques obres teatrals d’Arquimbau que va arribar a estrenar-se a Barcelona. “Un text que fascina pel seu pensament avançat, per l’atreviment de fer protagonista una dona profundament compromesa amb la lluita social i els drets de les dones, i per endinsar-se en un espai tabú i complex d’abordar com són les presons”, han comentat des del TNC.

“Què ens fa presoneres? Les lleis? Els prejudicis? La Història? La mirada dels altres? Ens hi apropem sense pèls a la llengua, amb un cridaner rouge à lèvres i sobre un bon taló d’agulla: amb genuí esperit Arquimbau”, han afegit.

Un espectacle, asseguren, “que ens descobrirà tots els racons i les incongruències de la justícia i de l’amor”.