El filòsof i sociòleg alemany Axel Honneth, a la Càtedra Ferrater Mora

El filòsof alemany Axel Honneth, una de les figures més destacades de la Teoria Crítica, impartirà una lliçó magistral i un seminari a la Universitat de Girona, convidat per la Càtedra Ferrater Mora. Tindran lloc del dilluns 7 al dijous 10 d’abril (11.30h) i el seminari de les quatre lliçons que farà es titula Escape from oppression. Some variants of Social Resistance. Les sessions tindran lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UdG. L’assistència serà gratuïta però caldrà inscriure’s prèviament per correu electrònic a l’adreça: [email protected].

Axel Honneth (Essen, 1949) és una de les figures més destacades de la Teoria Crítica. Els estudiosos el situen al capdavant de l’anomenada tercera generació de l’Escola de Frankfurt, l’escola d’investigació social “mítica” que als anys 30 del segle XX va capitanejar Max Horkheimer. De fet, entre el 2001 i el 2018 va ser director de l’Institut für Sozialforschung (Institut per a la Investigació Social, Frankfurt am Main). Entre el 2007 i el 2017 també va ser president de la Internationale Hegel-Vereignigung. Honneth és professor de Filosofia Social a la Goethe Universität Frankfurt i des del 2011 també Jack C. Weinstein d’Humanitats al Departament de Filosofia de la Columbia University. El 2015 va obtenir el Premi Erns Bloch i el 2016 el Premi Bruno Kreisky pel seu llibre La idea del socialisme. Els interessos de Honneth en la filosofia social són múltiples, però al llarg de la seva obra ha treballat sobretot la temàtica de les relacions de poder i el problema del reconeixement i el respecte social. D’entre la seva notable obra traduïda a llengües properes, destaca Crítica del poder: fases en la reflexión de una teoría crítica de la sociedad (2009), Redistribución o reconocimiento (2006; amb N. Fraser), Reconocimiento y menosprecio. Sobre la fundamentación normativa de una teoría social (2010), La sociedad del desprecio (2011), El derecho de la libertad. Esbozo de una eticidad democrática (2014), Patologías de la libertad (2016) i, més recentment, The Working Sovereign (2024). En català s’han publicat els llibres Desintegració. Fragments per a un diagnòstic sociològic de l’època (1999), La idea del socialisme. Assaig d’una actualització (2017) i Reconeixement i menyspreu (2018).