Tretze caixes, 192 partitures i un catàleg en línia

“He perdut un amic, un cor noble. Catalunya ha perdut un geni.” Així va acomiadar-se Pau Casals del seu amic Juli Garreta, en honor de qui, un any després de la seva mort, l’orquestra que havia fundat i dirigia el violoncel·lista del Vendrell va interpretar Les illes Medes i Suite en Sol, així com dues sardanes orquestrades, en un concert d’homenatge al Palau de la Música. “Sempre va existir una vinculació molt estreta entre Pau Casals, Juli Garreta i el Palau”, ens explica la torroellenca Marta Grassot, responsable del Centre de Documentació de l’Orfeó Català (Cedoc), mentre ens ensenya algunes de les partitures originals i programes de mà dels concerts protagonitzats a l’escenari modernista per l’Orquestra Pau Casals que es conserven al centre que ella dirigeix, situat en una de les plantes del Palau de la Música. “Al més gran violoncelista [sic] D. Pau Casals”, llegim en una edició que el Foment de la Sardana de Sant Feliu de Guíxols va fer de Frisança, Sardana Llarga per a piano (1902).

Al Cedoc és on, des del 1972, hi ha el fons Garreta, una cessió de la seva vídua a través d’una comissió integrada per Jaume Marill, Lluís Lloansí, Josep Gravalosa i Josep Girona que ocupa tretze caixes i conté 192 partitures. El fons – amb manuscrits, esborranys i impresos de 65 sardanes, moltes d’autògrafes, i obres simfòniques com Preludi mediterrani, Suite en sol i Les illes Medes, entre d’altres– es preserva junt amb una col·lecció bibliogràfica musical de més de 7.000 volums, amb edicions musicals que es remunten al segle XVII, i els fons de músics, compositors i directors com per exemple Pep Ventura, Maria Canals, Amadeu Vives, Josep Anselm Clavé, Antoni Nicolau, Francesc Pujol i Antoni Ros Marbà, que n’ha fet recentment la cessió. “El de Garreta sortosament s’ha preservat molt bé; es nota que la família va tenir-ne cura...”, ens comenta Grassot després s’haver-nos mostrat la partitura original de Juny. “I se li entenia tot! Pep Ventura, en canvi, tenia una lletra minúscula i aprofitava fins a l’últim racó...”

Els documents que hi ha el Cedoc es poden consultar a través del catàleg en línia que, l’any 2015, va impulsar l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols arran d’una iniciativa del musicòleg gironí Joaquim Rabaseda, comissari enguany de l’Any Garreta, junt amb un altre musicòleg, Joan Gay, i la cap de col·leccions del Museu de la Música, Marisa Ruiz. “Es va considerar que una bona manera de divulgar Garreta era a través d’un catàleg en línia que contingués, també, tot el material del Cedoc”, ens expliquen a l’arxiu guixolenc, que pretén “alimentar i actualitzar” el catàleg amb aportacions d’arxius privats on encara hi ha documents de Garreta. Recentment, però, l’arxiu ha rebut dues cessions importants, com va afirmar Rabaseda fa alguns dies a Eva Vàzquez en aquestes mateixes pàgines: una col·lecció de peces que el mestre guixolenc va compondre al segle XIX i les postals que va escriure a la família, sobretot al seu germà Josep, des d’Alemanya l’any 1905. “Hi ha un munt de documents encara per localitzar”, va constatar, però, Rabaseda, en referència, sobretot, a un cicle de cançons infantils que va compondre amb lletra de l’arquitecte i poeta Rafael Masó. Segons Rabaseda, Gay i Ruiz, a principis de 1926, poc després de la mort de Garreta, Pau Casals i Salvador Raurich, ja van proposar recopilar i ordenar tota la producció del compositor per honorar la seva figura i obra, amb la col·laboració de familiars i amics, com Isabel Pagès, Lluís Garreta, Josep Baró o Domènec Mas i Serracant, que els van remetre informació, documents i partitures.