Ficció i realitat del sionisme

Dijous passat, 20 de març, va tenir lloc una nova xerrada del cicle de conferències El món jueu a la gran pantalla, organitzat per l’Institut d’Estudis Nahmànides i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani (UdG). En aquest cas la conferència es titulava Una història política: el sionisme i la creació d’Israel al cinema i anava a càrrec d’Anna M. Garcia, catedràtica emèrita d’Història Contemporània de la Universitat de Girona.

Anna M. Garcia va començar la seva exposició recalcant el poder que tenen els relats en la nostra vida col·lectives. I és que “les persones actuem en funció del que creiem i dels relats que compartim”. En aquest sentit, el cinema ha estat clau en la construcció del relat històric sobre la creació de l’Estat d’Israel. En la dècada dels anys seixanta del segle passat, en bona part gràcies a la pel·lícula Exodus, d’Otto Preminger (1960), el relat en qüestió va adquirir un gruix nou. A partir d’aquest moment, el cinema va ser utilitzat sistemàticament per reforçar la memòria de l’Holocaust, però també per justificar la fundació d’Israel dins d’un context geopolític complex i difícil. En aquest sentit, Garcia va contrastar el procés històric de la fundació de l’Estat d’Israel amb la representació que se’n va fer des del cinema. Representació molt marcada per una visió sionista que distorsionava o passava per alt altres realitats històriques, com ara el fet que, a través de la Declaració Balfour de 1917, el govern britànic havia promès donar suport al projecte sionista amb la condició que no es perjudiquessin els drets de les comunitats no jueves a Palestina. La violació d’aquesta clàusula “va suposar obrir la capsa dels trons”.

Garcia va destacar la importància de confrontar la ficció amb els fets històrics reals per entendre quins interessos han condicionat aquesta narrativa i com han influït en la percepció global del conflicte. Avui dia molta gent pensa que el que va motivar la creació de l’estat d’Israel va ser l’Holocaust, però la realitat és una altra: el projecte sionista és molt anterior a 1948. Segons Garcia, la mena de justificació moral i política que busca el govern israelià és que tots confonguem el color polític d’un govern amb l’Estat i amb els jueus. Però això és molt perillós. Anna M. Garcia va remarcar que no podem oblidar mai les paraules de l’advocat defensor d’Adolf Eichmann –el tinent coronel de les SS hitlerianes, responsable de la deportació de milions de jueus als camps d’extermini, ajusticiat a Tel Aviv– el quan sosté que el que li va passar al poble alemany, podria passar-li a qualsevol poble.