L’excavació arqueològica que s’està duent a terme al solar del futur aparcament de BSM a la Ciutadella del Coneixement, al terreny de l’antic Mercat del Peix de Barcelona, ha fet emergir un conjunt excepcional de restes d’una embarcació, que ha estat batejada com a Ciutadella I. Es tracta d’un vaixell de fusta de grans dimensions, localitzat en bon estat de conservació, que ha permès documentar gran part de l’estructura del buc. El descobriment, que es va fer públic a finals d’abril, “representa una troballa de primer ordre per al coneixement del passat marítim i comercial de Barcelona”, segons fonts de l’Ajuntament. Ara s’hi afegeix un nou element singular: la troballa d’una quilla de 3,43 metres de llargada, que podria ser una part desmembrada d’aquest vaixell o que podrien correspondre a una segona nau.

Els treballs d’extracció del Ciutadella I “avancen de manera constant, tot i que amb la lentitud pròpia d’una operació arqueològica d’alta precisió”, precisen les fonts municipals. Després d’haver extret els palmallars, és a dir, les peces de fusta situades a la part superior de l’estructura del buc, actualment s’estan retirant les quadernes, que són les peces transversals que donen forma a la panxa del vaixell.

Un cop finalitzada aquesta fase, s’escometrà l’extracció del folre, l’embolcall exterior de l’embarcació. Totes aquestes peces es manipulen amb cura extrema i, un cop extretes, es dipositen de forma immediata en piscines d’aigua habilitades al voltant de l’excavació, que permeten mantenir-les en un medi humit molt similar al de conservació original. Aquesta metodologia evita l’assecament i deteriorament de la fusta abans del seu trasllat i tractament definitiu en un centre especialitzat.

Es preveu que la intervenció pugui completar-se en un termini màxim de quinze dies, “si bé la complexitat tècnica i l’estat del subsòl poden condicionar el ritme de treball.”

La quilla es va descobrir mentre es feien tasques de seguiment arqueològic amb màquina, durant una de les operacions de pilotatge del terreny. En aquell moment, es va detectar que la peça havia quedat enganxada a un dels pilots, amb el risc que es fracturés si es continuava intervenint sense precaució. Davant d’aquesta situació, es va decidir intervenir amb una excavació manual per alliberar-la amb cura. Un cop assegurada, una excavadora va facilitar-ne l’extracció definitiva sense causar-ne cap dany.

La peça, de grans dimensions, mesura 3,43 metres de llarg per 30 centímetres d’amplada i 20 d’alçada, i presenta una morfologia que encaixa clarament amb l’estructura d’una quilla: una llarga peça longitudinal, situada a la base del buc, que serveix de suport per a les quadernes i contribueix a l’estabilitat de l’estructura. A un dels seus extrems s’hi pot observar una junta que indica amb força claredat que aquesta quilla encaixava amb una roda de proa o de popa, és a dir, amb la peça vertical que conforma la part frontal o posterior del vaixell. Aquest detall reforça la hipòtesi que es tracta d’un extrem de la quilla, i no pas d’un fragment central. Tot i això, no s’ha pogut confirmar encara si forma part del mateix Ciutadella I o si correspon a una segona embarcació, una hipòtesi que només podrà aclarir-se amb un estudi detallat de l’estratigrafia i l’anàlisi dels materials.

Una de les característiques més destacades d’aquesta nova peça és la presència de la gresa, un solc longitudinal tallat a la part superior de la quilla. Aquesta incisió era emprada per encaixar-hi les primeres taules del folre del vaixell, en una tècnica constructiva molt específica i significativa. Tant la forma d’aquesta gresa com el sistema d’encaix de la quilla amb altres elements del buc presenten similituds evidents amb la tradició atlàntica de construcció naval, especialment amb la tècnica utilitzada al segle XVI en vaixells de gran tonatge i destí comercial. Tot i que encara no es pot datar amb exactitud, la morfologia i la tècnica apunten a una possible vinculació amb embarcacions de l’època moderna construïdes segons patrons atlàntics. “Un exemple clar i documentat d’aquesta tipologia és el San Juan, una nau basca del segle XVI que va naufragar a la badia de Red Bay (Canadà), i que ha estat estudiada com un referent internacional d’aquest tipus de construcció”, precisen els entesos.

Dins de les tasques de documentació arqueològica, s’ha elaborat un model tridimensional del Ciutadella I, que permet visualitzar les restes del vaixell des de tots els angles amb una gran precisió. Aquesta tècnica, cada cop més habitual en arqueologia, és clau tant per a l’estudi detallat de l’estructura com per a la seva difusió científica i patrimonial. El model 3D facilita la comprensió de la morfologia del vaixell sense necessitat de manipular físicament les peces, i serveix com a eina de consulta per a investigadors i especialistes durant tot el procés d’anàlisi. A més, és una forma eficaç de preservar digitalment les restes tal com han estat trobades, assegurant-ne la traçabilitat un cop extretes del jaciment.

S’ha generat un model tridimensional fotogramètric d’alta qualitat, amb una resolució geomètrica de 27 milions de triangles i 41 milions de vèrtexs. Per tal de facilitar-ne la visualització a través de la plataforma Sketchfab , s’ha procedit a una optimització del model que redueix significativament la seva complexitat geomètrica, fins a 326.400 triangles i 163.500 vèrtexs. Aquesta reducció permet una càrrega més àgil i una navegació fluida, mantenint alhora una qualitat visual adequada per a la seva anàlisi i difusió.

A partir d’aquest model 3D fotogramètric, s’han generat diversos productes derivats, com ara una ortofotografia, un model digital del terreny (MDT) i un mapa d’ombres, que faciliten una anàlisi més precisa i detallada de les restes del vaixell.

Aquest model ha estat realitzat per Emiliano Hinojo García (Arqueòlegs.cat).