Manca de respecte en l'Any Rodoreda
L’Any Rodoreda sembla que no vol acabar bé. Un grup d’escriptors acaben de treure el manifest En defensa de l’obra de Mercè Rodoreda, en què es critica sense embuts la política de la Fundació Rodoreda per la línia de publicar i permetre la publicació en edicions adreçades al gran públic d’obres que l’escriptora havia descartat expressament.
“Comminem la Fundació Rodoreda a impedir la reedició de la primera versió d’Aloma i dels contes infantils en col·leccions destinades al gran públic. I a no publicar, dins les Obres completes, el que la mateixa Rodoreda, expressament, no volia que tornés a veure la llum”.
L’autora s’esgarrifaria
Els firmants asseguren que “els que coneixem la seva obra, les seves cartes i les seves opinions estem segurs que s’esgarrifaria i escruixiria davant les males pràctiques que porta a terme la fundació, que presumptament ha de defensar el seu llegat”. Segons ells, “aquestes publicacions espatllen la correcta recepció i lectura de la seva obra per part del gran públic, que no entendrà que l’escriptura cristal·lina de Rodoreda es converteixi, en alguns volums, en una matèria opaca i difícil. És com abocar carretades de terra en unes aigües netes”.
Per ara, els firmants del document són Xavier Lloveras, Isabel Olesti, Xavier Pla, Vicent Alonso, Manel Ollé, Lluís Maria Todó, Jordi Puntí, Xavier Pàmies, Arnau Pons, Jordi Ibáñez, Antoni Marí, Francesc Massip, Bernat Puigtobella i Albert Roig, entre d’altres.
L’edició de l’Aloma no corregida la va treure Edicions 62 dins la col·lecció El Balancí, mentre que l’editorial RqueR ha publicat el llibre La noieta daurada i altres contes, amb relats per a nens que l’autora també havia rebutjat.
Els impulsors del manifest consideren que l’aparició d’obres com aquestes són “males pràctiques editorials” permeses per la fundació i recorden que “als anys seixanta, en ple domini del seu ofici, Rodoreda va rebutjar explícitament les seves novel·les primerenques i només en va salvar una, Aloma, que va reescriure totalment en el nou estil que s’havia forjat durant la seva maduresa”. Pel que fa als contes infantils, tot i que tenia la voluntat de retocar-los, mai no ho va arribar a fer.
