Cultura
Porcel és enterrat a Andratx en una cerimònia civil
Sota un sol encès, de juliol mediterrani, digne de l’energia i la força amb què va cremar sempre el foc vital de Porcel, el fèretre amb les despulles de l’escriptor va ser traslladat a mig matí al cementiri, custodiat des de l’aeroport per la guàrdia d’honor de la policia local
Després d’una vida plena d’aventures, de passions arravatades, d’exaltacions, d’idees, de llibres i de lluites i d’entusiasmes, Baltasar Porcel va ser enterrat ahir al cementiri d’Andratx, “un cementiri quadrat, amb xiprers bells i rosers de flor petita”, tal com el va descriure ell mateix en un dels seus textos.
No podia ser d’una altra manera. Ben igual que Ulisses, el seu avantpassat més antic, que va tornar a Ítaca al cap de molts anys de navegacions riques i impetuoses, Porcel també havia d’acabar tornant a la seva terra natal. A la terra que acull tots els seus morts, al poble que va universalitzar amb la seva literatura poderosa, fins al punt de convertir en una metàfora viva i perdurable del món el que, en el passat, era una vila de mariners i de pagesos, i que actualment és un cafarnaüm de nouvinguts (immigrants i turistes), els quals farien bé de conèixer tot el que va fer l’escriptor difunt pel poble que ara és també seu.
Sota un sol encès, de juliol mediterrani, digne de l’energia i la força amb què va cremar sempre el foc vital de Porcel, el fèretre amb les despulles de l’escriptor va ser traslladat a mig matí al cementiri andritxol, custodiat des de l’aeroport per la guàrdia d’honor de la policia local. Allà, el taüt va ser cobert per una senyera i quedà envoltat de corones de flors.
La cerimònia, civil va començar a les 19.00. Tingué lloc a la clastra del Castell de Son Mas, una construcció del segle XV que avui és la seu de l’Ajuntament de la vila. Barrejats amb els nombrosos habitants del poble que s’hi van aplegar per acomiadar el seu veí més il·lustre, hi havia també moltes cares conegudes. Hi destacava una nodrida representació institucional, tant de polítics de les Illes Balears com de Catalunya. No hi van faltar el president del Govern Balear, Francesc Antich, l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, la presidenta del Parlament balear, Maria Antònia Munar, i el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, entre d’altres. També hi eren presents alguns col·legues de ploma de l’escriptor: el poeta Bartomeu Fiol, amic de joventut, els editors Francesc Moll i Fèlix Riera, i els escriptors Biel Mesquida, Gabriel Janer Manila i Maria de la Pau Janer.
Emotiva i serena, la cerimònia va estar plena de música i paraules. Va començar amb l’únic parlament oficial de la tarda, pronunciat per l’alcaldessa del municipi, Isabel Alemany, i va prosseguir amb la interpretació, a càrrec de Margalida Rodríguez, de la Sibil·la, el cant religiós que té lloc durant la nit de Nadal en moltes esglésies de l’illa.
Lectures i ximbombes
Després se succeïren les lectures de diferents passatges de l’obra de Porcel. Van llegir la vídua, Maria Àngels Roque, i els fills de l’escriptor, Alexandre i Violant; també els professors universitaris Gabriel Ensenyat (UIB) i Rosa Cabré (UB), l’editor Emili Rosales, els periodistes Sergio Vila-Sanjuán i Antoni Planes, i l’escriptor Sebastià Alzamora. L’última lectura va ser un dels poemes més estimats per Porcel, La relíquia, de Joan Alcover, recitat pel catedràtic de literatura catalana de la UIB Damià Pons.
L’acte es va cloure amb un esclafit de música de ximbombes, un instrument tradicional de Mallorca que, igual com la Sibil·la, remet a la personalitat més ancestral del territori insular, a les presències tel·lúriques que Porcel va saber convocar en tants dels seus llibres.
Acabada la cerimònia, els assistents partiren en comitiva cap al cementiri, on s’oficiaren les exèquies i l’escriptor fou finalment enterrat al nínxol familiar. Baltasar Porcel ha tornat a Andratx per quedar-s’hi. La Mediterrània i la serra de Tramuntana sempre l’havien estat esperant.
No podia ser d’una altra manera. Ben igual que Ulisses, el seu avantpassat més antic, que va tornar a Ítaca al cap de molts anys de navegacions riques i impetuoses, Porcel també havia d’acabar tornant a la seva terra natal. A la terra que acull tots els seus morts, al poble que va universalitzar amb la seva literatura poderosa, fins al punt de convertir en una metàfora viva i perdurable del món el que, en el passat, era una vila de mariners i de pagesos, i que actualment és un cafarnaüm de nouvinguts (immigrants i turistes), els quals farien bé de conèixer tot el que va fer l’escriptor difunt pel poble que ara és també seu.
Sota un sol encès, de juliol mediterrani, digne de l’energia i la força amb què va cremar sempre el foc vital de Porcel, el fèretre amb les despulles de l’escriptor va ser traslladat a mig matí al cementiri andritxol, custodiat des de l’aeroport per la guàrdia d’honor de la policia local. Allà, el taüt va ser cobert per una senyera i quedà envoltat de corones de flors.
La cerimònia, civil va començar a les 19.00. Tingué lloc a la clastra del Castell de Son Mas, una construcció del segle XV que avui és la seu de l’Ajuntament de la vila. Barrejats amb els nombrosos habitants del poble que s’hi van aplegar per acomiadar el seu veí més il·lustre, hi havia també moltes cares conegudes. Hi destacava una nodrida representació institucional, tant de polítics de les Illes Balears com de Catalunya. No hi van faltar el president del Govern Balear, Francesc Antich, l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, la presidenta del Parlament balear, Maria Antònia Munar, i el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, entre d’altres. També hi eren presents alguns col·legues de ploma de l’escriptor: el poeta Bartomeu Fiol, amic de joventut, els editors Francesc Moll i Fèlix Riera, i els escriptors Biel Mesquida, Gabriel Janer Manila i Maria de la Pau Janer.
Emotiva i serena, la cerimònia va estar plena de música i paraules. Va començar amb l’únic parlament oficial de la tarda, pronunciat per l’alcaldessa del municipi, Isabel Alemany, i va prosseguir amb la interpretació, a càrrec de Margalida Rodríguez, de la Sibil·la, el cant religiós que té lloc durant la nit de Nadal en moltes esglésies de l’illa.
Lectures i ximbombes
Després se succeïren les lectures de diferents passatges de l’obra de Porcel. Van llegir la vídua, Maria Àngels Roque, i els fills de l’escriptor, Alexandre i Violant; també els professors universitaris Gabriel Ensenyat (UIB) i Rosa Cabré (UB), l’editor Emili Rosales, els periodistes Sergio Vila-Sanjuán i Antoni Planes, i l’escriptor Sebastià Alzamora. L’última lectura va ser un dels poemes més estimats per Porcel, La relíquia, de Joan Alcover, recitat pel catedràtic de literatura catalana de la UIB Damià Pons.
L’acte es va cloure amb un esclafit de música de ximbombes, un instrument tradicional de Mallorca que, igual com la Sibil·la, remet a la personalitat més ancestral del territori insular, a les presències tel·lúriques que Porcel va saber convocar en tants dels seus llibres.
Acabada la cerimònia, els assistents partiren en comitiva cap al cementiri, on s’oficiaren les exèquies i l’escriptor fou finalment enterrat al nínxol familiar. Baltasar Porcel ha tornat a Andratx per quedar-s’hi. La Mediterrània i la serra de Tramuntana sempre l’havien estat esperant.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.