Crítica
clàssica
Nova veu per a l'Olimp
ben timbrada
Vam assistir al recital d'Ida Falk Winsland, filla de la notable cantant Christina Falk i del primer cel·lista de l'Òpera Reial d'Estocolm, amb la curiositat de veure qui ens presentava el circuit Eccho, que promouen les principals sales de concert europees, i no en vam sortir gens decebuts. Ans al contrari, ens vam trobar amb una personalitat forta, una cantant feta, amb una veu ben timbrada i amb potència quan l'ocasió ho requeria. Acurada en l'estil i en el vestuari i amb l'hàbit de fer comentaris sobre les cançons que interpretava. També presentava un repertori original que ha enregistrat enguany en un disc i que és el que passeja per aquesta gira.
Millor encara que en el disc vam poder gaudir de les seves interpretacions, de les quals podríem destacar La cançó del mar (Havet sjunger) i Res més (Det enda), de Gösta Nystroem, i Den lyssnande Maria, de C.J.L. Almqvist. Abans havia començat amb un bloc de 28 minuts format per les exquisides cançons d'Aaron Copland sobre dotze poemes d'Emily Dickinson. També cal destacar les Tres cançons d'Ofèlia i Promeses trencades, de Richard Strauss. Ens va donar com a propina una ària de Cleòpatra, de Haendel. Excel·lent el piano de Matti Hirvonen. Segur que d'Ida en sentirem a parlar en els propers anys.