Un acte potser massa senzill

Amb el director de l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC) com a màxima autoritat, dijous es va inaugurar a la Sala Santa Llúcia de Reus el sisè festival de poesia Taca d'Oli amb un recital de poemes de Pere Anguera. Va ser una inauguració molt rara per a la cronista, atès que mai no havia vist Engelbert Magriñà fent les tasques protocol·làries de la regidora Empar Pont, que devia estar entretinguda amb la poesia electoral. En fi, Magriñà va llegir els actes del festival al reduït públic assistent, que es veu que la convocatòria, fos pel que fos (poca promoció, coincidència amb altres actes i/o mítings, desmenjament general o nul interès poètic) no devia arribar a tothom. Sort que la família d'Anguera va venir quasi tota.

Amb forta i humana veu, doncs, és el recital que va inaugurar el festival i que recull els poemes que un joveníssim Pere Anguera va escriure als anys setanta i vuitanta. Poesia cívica i de combat però també poemes delicadament amorosos. El recital va mostrar la veu literària poc coneguda de l'historiador, que va morir aviat farà un any. Van recitar Ramon Llop i Dolors Quintana, amb els contrapunts musicals del violoncel de Berta Correig. I es van projectar algunes fotos. Tot molt senzill. Potser massa. Un acte dignament amateur i fet amb molt bona voluntat, tal com acabarà sent aquest festival si continua llastrat per pressupostos mesquins i polèmiques nominals. No hauria costat pas gaire que algun especialista (Magí Sunyer, per exemple) hagués parlat una mica de la poesia angueriana. Hauria quedat una inauguració més rodona.