cultura

Pulpopop, imparable

El grup gironí ha quedat segon al Sona 9 (“Com Manel”) destacant entre els 160 grups a concurs amb el seu xou trepidant, però diuen que ara arriba el millor

Quan s'apro­pen a la redacció amb els ves­tits de gala –una com­bi­nació d'uni­for­mes mili­tars i ico­no­gra­fia infan­til, que home­natja els Beat­les de Sgt. Pep­per's–, a un bar una senyora els mira enllu­er­nada i pre­gunta: “Aquests nois són famo­sos?”.

Són Pul­po­pop, el grup que van for­mar ara fa dos anys el sar­ri­a­nenc Edgar Mas­segú i el celle­renc Pau Boïgues –“De Ter a Ter, de vega­des a con­tra­cor­rent i fent més de salmó que de pop”– i que, després d'un cen­te­nar de con­certs per tot Cata­lu­nya i Andorra, aca­ben de tenir el pri­mer gran reco­nei­xe­ment públic: el segon premi (el Joven­tut) del con­curs Sona 9. “Volem remar­car que en rea­li­tat no hem gua­nyat res i que Pul­po­pop comença ara”, diuen ells amb aquell to humil que tan bé queda a Guar­di­ola. “Gua­nya­rem alguna cosa quan fem un con­cert i la gent ompli la sala i s'ho passi bé. A Bikini ja va ser una mica així”, diuen en referència a la final del Sona 9, on va gua­nyar La Iaia, un grup amb el qual Pul­po­pop ha coin­ci­dit en totes les fases del Sona 9, a l'Aphònica de Banyo­les i a l'Acústica de Figue­res.

Pul­po­pop és un grup sin­gu­lar que ha sabut crear un uni­vers propi en tots els aspec­tes de la seva acti­vi­tat: les foto­gra­fies, l'acti­tud escènica i, sobre­tot, unes lle­tres tan ela­bo­ra­des com les melo­dies i els arran­ja­ments musi­cals, que en Pau i l'Edgar creen en una interacció per­ma­nent que gai­rebé ja no neces­sita ni parau­les. Sem­blen uns il·lumi­nats (“Quan ens tit­llen de bojos, hi afe­gim: bojos sí, però con estu­dios!”), però tant ells com els músics de la banda, tenen una sòlida for­mació musi­cal. I tenen cura dels detalls: la for­mació com­pleta, amb vents, són vuit músics; vuit, com les lle­tres de Pul­po­pop i els ten­ta­cles del pop. Els matei­xos ten­ta­cles que han afe­git a l'uni­forme escènic, com si fos­sin galons, arran de l'èxit al Sona 9, on quan se'ls va dema­nar que fes­sin una versió, ho van tenir molt clar: Octopu's gar­den, dels Beat­les, que ells titu­len Pul­po­pop jardí. El seu hit par­ti­cu­lar es titula Vull voler volar, un tema que van pro­var davant un cen­te­nar de nens i nenes a fora del seu local a Sarrià –“el nos­tre sub­marí”–, on sem­pre assa­gen de cara a un car­tell on diu: “Públic”.

Elegància expe­ri­men­tal

Ells van afe­gint detalls a la indu­mentària i a la música. “És una elegància in cres­cendo, que ara volem apli­car sobre­tot a les cançons”. El seu so par­teix del pop, però apli­cant-hi “afi­na­ci­ons ober­tes, coses del jazz i molta expe­ri­men­tació”.

En directe, es pre­sen­ten com a duet –així actu­a­ran el 13 de gener a l'Estació Espai Jove de Girona, per inau­gu­rar el Mos­trar't–; com a quar­tet, amb Manel Fortià (baix) i Marc Bòdalo (bate­ria), i final­ment com a octet, la for­mació que volen poten­ciar, amb qua­tre vents.

Per al Sona 9 van gra­var un tema (La Figuera de la saliva) amb Miqui Puig com a pro­duc­tor, i al gener tor­na­ran amb ell per gra­var qua­tre temes més des­ti­nats a un epé, inclòs també en el premi (500 còpies). Per a prin­ci­pis d'any també pre­pa­ren una expo­sició, segu­ra­ment a Sarrià, amb foto­gra­fies, vídeos i altres cre­a­ci­ons de dife­rents autors al vol­tant del con­cepte Pul­po­pop.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.