Guia del Pallars llegendari

Bruixes, encantats i encantades, senyors feudals la maldat dels quals ha perdurat fins als nostres dies, donzelles captives i els minairons, els follets que habiten els boscos del Pirineu, formen part de multitud de llegendes i relats populars que l'escriptor Pep Coll (Pessonada, 1949) ha recopilat en la Guia dels indrets mítics i llegendaris del Pallars Sobirà, que la jove editorial lleidatana de París Edicions acaba de posar a les llibreries.

El recull té el format d'una veritable guia turística, amb una fitxa amb fotografies i mapes per a cadascun dels 92 indrets proposats per visitar. Tots aquests indrets (una església abandonada, una casa amb història, prats recòndits, algun accident geogràfic inusual) amaguen la seva pròpia llegenda. Algunes són producte de la fantasia popular (el decapitat que recorre les torres del castell de Sort, el drac que amagava un senyor feudal en una mina, el pou del poble de Solduga que comunicava directament amb l'infern, les bruixes que enverinaven els infants i ballaven la nit de Cap d'Any dalt de les serres) i d'altres són més ambigus, com ara la història de Lo Llisser d'Arcalís, el cap d'un grup de bandolers que van viure a la comarca, o les formacions de tosca al congost de Collegats que suposadament van inspirar l'arquitecte Antoni Gaudí a l'hora de dissenyar la Pedrera. Tot el recull de la guia navega per l'estret marge que hi ha entre la realitat i la fantasia, barrejant elements reals amb històries imaginades i reelaborades d'una generació a una altra a través de la cultura popular.

Els textos que acompanyen cada indret són breus, d'una gran concisió. Estan més a prop del gènere del minirelat que no pas del conte clàssic. Si el lector vol entrar en més detalls, al final de cada relat apareixen les fonts de les quals l'escriptor ha tret la informació, sovint noms de pallaresos que Pep Coll ha entrevistat i ha acompanyat a visitar els paratges de llegenda.

Qui conegui l'obra de Pep Coll no se sorprendrà gens amb aquest recull. De fet, en molts casos es tracta d'una posada a punt de llegendes pirinenques que ja hi havia amb anterioritat, des de Muntanyes Maleïdes, Viatge al Pirineu fantàstic i Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. En la presentació del llibre a la seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Pep Coll va explicar que en molts casos va haver de tornar a recórrer amb personatges del Pallars alguns dels indrets analitzats, per reconstruir aquesta geografia fantàstica de la comarca. Coll va invocar “l'esperit esportiu” de la societat del segle XXI per tornar a recórrer paratges que abans es visiten en peregrinacions religioses i tradicionals.