El detall i la senzillesa
Arriben a les llibreries el premi Carles Riba, ‘Un lloc a l'ombra', de Maria Rosa Font, i el Mercè Rodoreda, ‘Gats al parc', d'Alba Dedeu
Font busca l'efectivitat a través de la senzillesa i Dedeu focalitza els detalls
La manera en què un jurat denuncia la poca qualitat dels originals presentats a un premi és declarar-lo desert, una opció gens habitual. El Sant Jordi de novel·la només ho ha estat el 1969 i el 1989. El Riba i el Rodoreda (ni quan era Víctor Català) no han estat mai declarats deserts. És ben coherent, doncs, que Josep Lluch, editor de Proa, asseguri que “els jurats dels tres premis celebren la qualitat dels originals presentats”.
L'editorial Proa ha presentat de manera conjunta les últimes obres guardonades amb el premi de poesia Carles Riba, que va ser per a Un lloc a l'ombra, de Maria Rosa Font, i el de narrativa Mercè Rodoreda, atorgat a la debutant Alba Dedeu i el seu recull de contes Gats al parc.
“L'ombra representa l'espai de la creació poètica”, ha declarat Maria Rosa Font (Sant Pere Pescador, 1957), llicenciada en filologia catalana ens presenta el seu setè poemari i que també ha signat dues novel·les, a més d'articles.
“Tenso la llengua al màxim buscant l'essència i aconseguir escriure un tipus de poesia que permeti mostrar emocions de manera efectiva a través de la senzillesa”, comenta amb seguretat Font, que ha escrit un llibre dividit en quatre parts molt diferenciades, si bé amb nexes més o menys comuns, com ara la imatge, el cromatisme, la natura, la doble mirada (món interior i exterior) i el llenguatge-silenci: “Una aparent paradoxa amb què mostro el combat entre les paraules i les imatges”.
Alba Dedeu (Granollers, 1984) va estudiar medicina però es dedica a la traducció. Gats al parc és el primer llibre que publica (“de moment no n'estic escrivint cap altre, però penso fer-ho”) i el va escriure “pensant en el premi”. Són set contes força contemplatius que en molts casos “parteixen d'un detall” que li permet “buscar la relació dels personatges entre ells; detalls que semblen poca cosa, però que ens poden dir molt”. Els contes, que “no tenen ordre, es poden llegir com es vulgui perquè són ben diferents”, tenen uns protagonistes que poden semblar anodins i mediocres, “però no ho són, tenen molta vida interior”, assegura Dedeu.
