Amb força

Des que, per mitjà de Jordi Roch, Khatia Buniatixvili es va presentar el 10 de gener del 2010 a la Schubertiada de l'Illa, hem pogut gaudir sovint de la seva presència. Ara, proposada per les sales Musikverein i Konzerthaus de Viena, amb la gira Echo Rising Stars ha estat acollida pel cicle de cambra de L'Auditori.

En el primer concert vam creure que Buniatixvili seguiria la trajectòria de Maria João Pires, atesa la seva capacitat de minúcia i d'exactitud extrema. Després vam veure que començava a afrontar el gran pianisme a través de Liszt. Vam apreciar-ne, ensems, el propòsit i la falta de força, comparativament a altres virtuosos. Ara, després d'haver enregistrat un monogràfic sobre Liszt per Sony, ha tornat havent ja adquirit una força difícil de preveure. Així com en el disc el so és una mica més sec i la interpretació, retinguda, en el recital que avui comentem, especialment en la Sonata en si menor, es va deixar anar amb un devessall de notes que esclataven amb tota exactitud però a vegades amb tanta força simultània que es perdia el fil i recuperava en contrastos molt marcats. En els tres scherzi de Chopin, sembla que estigui cercant encara la seva manera de recrear-lo però, com em comentava una experimentada pianista veïna, “no hagués arribat a la final d'un concurs”. Després d'un Petruska, de Stravinski, sense gaire interès, Buniatixvili va afegir com a regal una sentida melodia popular georgiana arranjada per ella mateixa. En resum: una tècnica fabulosa i una intèrpret que encara està madurant.