cultura

L'Església consent

El Tapís de la Creació, una joia del romànic, serà restaurat després de mesos de negociació per vèncer el recel del capítol de la catedral de Girona al seu trasllat

A més d'actuar sobre el tapís, s'adequarà l'espai expositiu per evitar l'impacte dels visitants

Tot eren enho­ra­bo­nes i feli­ci­ta­ci­ons en l'acte de pre­sen­tació de l'ope­ració de res­tau­ració del Tapís de la Cre­ació, que es va fer ahir, a la cape­lla de l'Espe­rança de la cate­dral de Girona. Després de mesos de nego­ci­a­ci­ons, el capítol no ha tin­gut més remei que enten­dre que l'absurda pre­tensió que la peça fos res­tau­rada in situ no era via­ble, i que aquesta ha de viat­jar fins al Cen­tre de Res­tau­ració de Béns Mobles de la Gene­ra­li­tat (CRBMC), a Vall­do­reix, i res­tar-hi uns mesos –fins al març vinent–, per tal que s'hi duguin a terme
els tre­balls, que tenen
un pres­su­post total de 136.600 euros, entre l'actu­ació directa sobre la peça i l'ade­quació de l'espai expo­si­tiu, al museu de la cate­dral. La inversió, que puja a 152.000 euros, perquè s'hi inclou­ran “altres obres de la cate­dral” no espe­ci­fi­ca­des, la cobrirà l'Obra Social de La Caixa, a través del pro­grama Romànic Obert, que des del gener del 2009 ja ha apor­tat 4,7 mili­ons d'euros per a actu­a­ci­ons de millora i res­tau­ració de monu­ments a les comar­ques giro­ni­nes (18,2 a tot Cata­lu­nya), segons va remar­car ahir Elisa Duran, direc­tora gene­ral adjunta de la Fun­dació La Caixa.

Àngels Soler, direc­tora del CRBMC, va fer una breu expo­sició de qui­nes seran les actu­a­ci­ons que cal fer sobre la peça. El prin­ci­pal objec­tiu fixat és donar esta­bi­li­tat a la peça per tal d'evi­tar que es con­tinuï degra­dant, i afa­vo­rir-ne així la con­ser­vació. S'actuarà sobre el tapís seguint cri­te­ris de mínima inter­venció i màxim res­pecte per tots els ele­ments que con­for­men la història de l'obra, de manera
que les inter­ven­ci­ons de con­so­li­dació reque­ri­des seran total­ment rever­si­bles, s'uti­lit­za­ran mate­ri­als neu­tres, esta­bles i com­pa­ti­bles amb la natu­ra­lesa de la peça, i totes les fixa­ci­ons es duran a terme mit­jançant cosits de res­tau­ració. També s'actuarà sobre l'espai d'expo­sició, per millo­rar-ne les con­di­ci­ons: mini­mit­zar les fluc­tu­a­ci­ons de la tem­pe­ra­tura i humi­tat rela­tiva, cons­truir una vitrina estanca, millo­rar la qua­li­tat de l'aire de la zona de la vitrina per reduir els agents con­ta­mi­nants, i millo­rar les con­di­ci­ons de segu­re­tat i il·lumi­nació de la zona.

Diagnòstic del 2005

Soler va expli­car ahir que, l'any 2005, el CRBMC va encar­re­gar a les espe­ci­a­lis­tes Carme Morata i Mari Luz Mas­deu, un informe tècnic sobre la con­ser­vació del tapís (3,58 x 4,5 metres), datat a cavall entre els segles XI i XII, que s'exposa des del 1975 a les sales del Museu Capi­tu­lar de la Cate­dral. El tapís ha estat res­tau­rat qua­tre vega­des. La pri­mera inter­venció va tenir lloc el segle XIX (1878), per tal de ser exhi­bit en l'Expo­sició Uni­ver­sal de París. La segona actu­ació va ser la pri­mera dècada del segle XX, en què unes mon­ges fran­ce­ses en van recom­pon­dre fins a 28 frag­ments. La ter­cera res­tau­ració es va fer, segons l'his­to­ri­a­dor Pere de Palol, entre el 1951 i el 1952, men­tre que la quarta es va fer el 1975, per ini­ci­a­tiva de
Genís Bal­trons, i va ser
a càrrec de les mon­ges ado­ra­trius de Girona.

Després de l'informe tècnic del 2005, el 2008, amb motiu de la cre­ació del pro­grama Romànic Obert entre el Depar­ta­ment de Cul­tura i La Caixa, el CRMBC va dema­nar que s'inclogués el tapís en el pro­grama d'actu­a­ci­ons. El 2010 es va crear una comissió d'experts i es va rea­lit­zar un informe tècnic que tracés el pro­ce­di­ment a seguir en cas d'actu­ació. Es com­pleta l'informe del 2005 seguint tècni­ques no des­truc­ti­ves, com ara la llum rasant, difusa, infra­roig i ultra­vi­o­lada.

El pre­si­dent del capítol de la cate­dral, Jaume Julià, va lamen­tar haver de pres­cin­dir un temps del
tapís, així com el bisbe de Girona, Fran­cesc Pardo, que va fer una inter­venció que no s'allu­nyava gaire d'una homi­lia. Pardo va
asse­gu­rar que les reticències a l'hora de cedir el
tapís per a la seva res­tau­ració, que final­ment sufra­garà La Caixa, esta­ven
moti­va­des per les “con­di­ci­ons d'estima, pre­o­cu­pació i valor” que des del
Bis­bat donen a la peça,
“de cap manera un sen­ti­ment de des­con­fiança vers l'equip de res­tau­ració”.

El con­se­ller de Cul­tura, Fer­ran Mas­ca­rell, i una munió d'acom­pa­nyants, entre els quals el direc­tor gene­ral de Patri­moni Cul­tu­ral, Joan Pluma, i l'alcalde Car­les Puig­de­mont, es va fer espe­rar, va arri­bar gai­rebé mitja hora tard i, abans de donar inici a la roda de premsa, va deci­dir fer pri­mer una visita a la sala on s'exposa el tapís, mal­grat tenir no menys de sis per­so­nes dels ser­veis de premsa i pro­to­col dels con­vo­cants, alguns dels quals, para­do­xal­ment, van difi­cul­tar la tasca dels mit­jans. Fer­ran Mas­ca­rell va asse­gu­rar en el par­la­ment: “Pos­si­ble­ment no som prou cons­ci­ents del valor i la riquesa del nos­tre patri­moni”, i va anun­ciar tot seguit que es refarà la comissió mixta for­mada per govern i Església per estu­diar qüesti­ons refe­rents al patri­moni.

LA XIFRA

150.000
euros
és la quantitat que destinarà l'Obra Social La Caixa a la restauració del Tapís de la Creació i altres peces.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.