Per parells

Si alguna cosa distingeix la cobla Sant Jordi és la seva predisposició natural per desenvolupar qualsevol projecte artístic amb el màxim rigor, cosa que, donada la qualitat individual de cadascun dels seus intèrprets, vol dir amb la màxima fiabilitat musical. És un valor reconegut d'una manera força unànime però intangible, i no és gratuït que els reconeixements siguin palpables i tinguin noms. Amb pocs dies de marge, l'evidència i la casualitat han fet que els n'arribin per parells, i després de rebre el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de música atorgat per l'Ajuntament de Barcelona, divendres incrementarà la seva nòmina de guardons amb el Premi Agustí Borgunyó que just ara li ha concedit Sabadell Més Música.

En una societat que en bona mesura funciona a batzegades, la immediatesa que s'ha instal·lat en la genètica creativa gairebé obliga a obtenir resultats amb urgència. En l'àmbit artístic això s'ha traduït en una bona col·lecció de premis i distincions que s'acostumen a concedir a iniciatives concretes, probablement sempre remarcables però sovint volubles. No és el cas dels guardons que tot just ha rebut la cobla Sant Jordi. En especial, el Premi Borgunyó, que vol distingir trajectòries, objectius a llarg termini..., cosa que implica maduració, destil·lació d'un projecte elaborat amb criteri. I encara més, que impliquen una evolució. Pel que fa a la cobla Sant Jordi, se'n parla sovint per l'interès inherent a les seves propostes, però és molt probable que en el futur aquest dia a dia representi una etapa històrica susceptible de convertir-se en referent. Els guardons fan lluir les carreres i és fantàstic que hi siguin, però el millor premi és que el projecte artístic esdevingui una referència, i aquest honor la cobla Sant Jordi l'assolirà en un futur força immediat.