Bruixeria contra la pluja

Ramón Giménez, El Metralleta, guitarrista de la banda catalana més internacional, Ojos de Brujo, respon així als comentaris envejosos que els dediquen alguns col·legues: «No ho entenc, perquè nosaltres som encara uns morts de gana. En tot cas, si hem arribat a algun lloc, no ha estat gratis, sinó treballant i treballant. Fa 13 o 14 anys tocàvem al carrer i hem arribat a ser el primer grup autogestionat que guanya un Grammy llatí. Només es tracta d'una cosa: que tot el que facis sigui de veritat.»

Després de Techarí (2006), que Giménez defineix com «la catedral d'Ojos de Brujo», el grup ha abandonat en part l'autogestió («No sabem fer d'empresaris») per fitxar amb la multinacional Warner i gravar un disc «molt digerible, però no fàcil ni de primera escolta». «Ara el primer de tot és la cançó i la intentem vestir amb tot allò que hem après, el bagatge que hem acumulat durant aquests anys. Només és una altra forma d'investigar», diuGiménez. Disparant molta rumba en diferents direccions, apuntant al funk, la música llatina i molts altres objectius, Ojos de Brujo han compartit en aquest disc els seus experiments amb Los Van Van, Tote King, Duquende, Chano Domínguez i una vintena més de músics. Festa grossa.