cultura

Porno femení?

Guillem Terribas recordava dimarts al vespre, en un acte organitzat per la botiga La Bonbonnière de Ninon, com abans que existís el Truffaut el mateix cinema (aleshores Modern, sala B) havia estat durant uns anys la sala X de Girona. Encara més, durant la seva inauguració, amb l'estrena de la mítica Garganta profunda, no hi van faltar les autoritats i gent de casa bona de la ciutat. Ni cava servit per cambreres curtes de roba, em va puntualitzar un espectador que hi va assistir. Però abans-d'ahir, això no tocava. Amb la sala plena a vessar i amb un públic d'allò més heterogeni, es va presentar en exclusiva a l'Estat l'estrena de Cabaret desire, amb la presència de la seva directora, la sueca Erika Lust (Estocolm, 1977), fa poc arribada de Nova York i Toronto, on la seva pel·lícula ha estat guardonada com la millor de l'any dins el seu gènere, el porno femení. I és que si una etiqueta marca la trajectòria triomfant d'Erika Lust és la d'escriptora, productora i directora de “porno per a dones” (precisament, el títol d'una guia referencial que va escriure fa uns anys).

Vista la pel·lícula, podem constatar que tot allò que abans i posteriorment es va subratllar en un enriquidor debat amb el presentador, la directora i la sexòloga Núria Tió, es compleix a la perfecció. És a dir, que a diferència de les produccions de cinema X habituals, a grans trets la dona és la protagonista –i no precisament encarnant papers de prostituta o infermera–; els homes no són el prototip de “mascle follador”; el plaer exposat és mutu, l'ambientació és estèticament bella i rere la voluntat explícita d'excitar el personal al darrere de tot plegat hi ha una història (sí, un guió amb diàlegs que no fan enrojolar!). Encara més, podem afegir que per primera vegada en un film de classificació X hi descobrim un toc d'humor (ironia de la fina que va aixecar més d'una rialla pretesa) i un saber fer cinematogràfic (que bé va merèixer els càlids aplaudiments a la conclusió). Sense haver vist cap altra obra d'aquesta cineasta establerta des de fa anys a Barcelona, vam poder-hi apreciar una certa influència del gènere dels setanta, amb Emmanuelle com a principal referent, una subtil i reeixida banda sonora i una suggeridora estètica voyeur potenciada per una intel·ligent utilització de les transparències i la profunditat de camp en els plans.

Cabaret desire està ambientada en un bohemi bordell poètic d'on sorgeixen la narració de quatre històries. Cadascuna, amb diferents registres, que connecten amb més o menys intensitat amb els espectadors i espectadores. Però el que tenim clar és que Erika Lust dirigeix porno amb consciència femenina i feminista. I malgrat l'esmentada etiqueta –de la qual la directora diu que és conscient per sobreviure en una indústria dominada per homes i pel pitjor masclisme possible– la pel·lícula tant excita dones com homes perquè aconsegueix una cosa sovint aliena al gènere, com és una fusió d'erotisme i sexe com poques vegades hem pogut apreciar. Definitivament, em passo al “porno femení”!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Música

Dudamel, London Symphony Orchestra, Suzuki i Midori, grans noms del BCN Classics

Barcelona
Cultura

Els fons patrimonial de la família Bofarull-Vilar, a l’arxiu municipal de Reus

Reus
Castelló d’empúries

Un concert inèdit de Marco Mezquida a la basílica obrirà el quart Istiu

castelló d’empúries
Literatura

Més participants als Premis Recull de Blanes, amb 117 obres

Blanes
MÚSICA

Els Amics de les Arts: “És un error creure que guanyaràs públic nou amb cada disc”

BARCELONA
LITERATURA

Una fornada de contes abundant

Barcelona
TEATRE

L’Akadèmia destapa la hipocresia, des de la comèdia

BARCELONA
fotografia

Mor als 92 anys el gran fotògraf català Ramon Masats

barcelona
música

Coloma Bertran: “Ara m’avorreix tocar amb partitures”

girona