“Els adults tenim falta de memòria amb els joves”

No crec que Els nens salvatges parli de manca de responsabilitat dels pares. Els que hi surten són normals, no són maltractadors, ni els exploten, ni res semblant. Més aviat parlaria de la falta de memòria que tenim
els adults amb els joves, i a vegades de falta de respecte. Sembla que quan traspassem el mur
de l'adolescència i ens incorporem al món adult ja pensem que els nostres són els únics valors que existeixen, i ens oblidem dels valors de l'adolescència. Són éssers humans amb els mateixos drets que nosaltres, que viuen una altra època de la vida. A Els nens salvatges plantejo això, aquest respecte mutu que ens hauríem de tenir. I en concret, el que haurien de tenir els adults pels adolescents. Tenen els seus drets i valen tant com els teus.

Qui primer es va interessar ja fa temps per aquest projecte meu va ser una productora catalana, Míriam Porté, de Distinto Films. Em va proposar que rodéssim a Barcelona, a mi em va semblar perfecte, i jo, que sóc una absoluta defensora de les versions originals, he rodat en català els personatges que parlen català i en castellà els que parlen en castellà.

Els de Stuttgart no els conec, però amb els de Madrid, que
els conec bé, no hi ha cap diferència. He fet documentació
a Madrid que m'ha servit per treballar aquí. Quan muntava les escenes de la classe dels alumnes catalans, rememorava situacions que havia vist
en instituts de Madrid.

Més que inspiració, La clase em va donar confiança. Ja tenia el guió pràcticament fet quan vaig veure-la, però em va fer veure que es podia treballar amb adolescents amb aquesta força i aquesta veritat.

França té una gran tradició
de pel·lícules molt serioses i
interessant, com Tavernier i Hoy empieza todo, o podem anar més enrere, amb Los
400 golpes. I sempre fora de tòpics, pel·lícules serioses i molt bones, fetes per directors de prestigi, que han dedicat el seu talent a parlar d'aquest tema. El que passa a França és que el tema de l'educació i la cultura és la seva
primera qüestió d'Estat.

Els nens salvatges és una pel·lícula que sorgeix per explicar una història molt concreta, de com un noi normal pot arribar a fer un fet terrible. Però durant el procés de documentació de la pel·lícula vam tenir molt contacte amb instituts d'ensenyament públic i ens va permetre conèixer molts professors, els sistemes d'estudi, com es treballa... I no podem manifestar una altra cosa més que l'admiració pel gremi dels professors. N'hi deu haver de tota mena, però hem observat un treball a consciència, dedicat i apassionat. Els nens salvatges estan molt a prop d'aquestes reivindicacions. Les xifres són esfereïdores, que en el conjunt d'Espanya baixem del 4,9 al 3,9% del PIB en inversió a l'ensenyament públic, uns 10.000 milions d'euros, és un disbarat absolut, que pagarem, sens dubte.