cultura

Crítica

cinema

El gènere retorçat

Un cas de personalitat múltiple que es va complicant amb un cert vessant psicològic que es va complicant amb un relat de terror ancestral... No continuaré, perquè La sombra de los otros (banal versió castellana del títol original, Shelter) és una mena de joc de miralls que pot interpretar-se de dues maneres: o bé som davant d'una presa de pèl, un film que no sap mai per on va i canvia de registre cada cop que es perd, o bé es tracta d'un artefacte que juga amb les diverses cares del gènere per tal de desorientar l'espectador i deixar-lo desarmat, en un laberint inextricable que comença amb l'enfrontament entre dos rostres (Julianne Moore i Jonathan Rhys Meyers) i acaba amb un petit apocalipsi que podria tornar a començar. És un d'aquests casos en què el crític no ha de deixar-se dur per la primera impressió i ser honest amb el material. I aquest material té moltes interpretacions, i també pot provocar diverses valoracions. Al principi sembla una barreja de Psicosi i El silenci dels anyells. Després entra en escena el thriller d'investigació, que potser és la part més feble i convencional. I finalment tot va derivant cap a una trama de terror que ens du al passat, als orígens, fins i tot de la imatge: la resolució del cas té a veure amb una vella pel·lícula que identifica imatge primitiva i imatge recreada. El més engrescador d'una obra tan estranya, però, es una visió de les mutacions mentals i corporals que posa en evidència la fragilitat d'allò que crèiem controlat. La sombra de los otros va pel camí més fàcil i només ho apunta, però, si ho hagués desenvolupat més, seríem davant un film molt més pertorbador del que pot semblar.

La sombra de los otros
Dir.: Mans Marlind i Björn Stein. Int.: Julianne Moore i Jonathan Rhys Meyers
EUA, 2010


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
La crònica

Blanes estén una catifa vermella

La crònica

Dia de flexió i de reflexió en el festival Trapezi

música

Grabu: “Faig una música que aquí és poc habitual”

girona
Cinema

‘Mexican Dream’, de Laura Plancarte, corona el palmarès de DocsBarcelona

Barcelona
Arts escèniques

El Festival Z acollirà 16 projectes escènics

Girona

Últim dia per veure les noves tendències del circ al Trapezi

REUS

Les Festes de Maig omplen els carrers de música i cultura popular

LLEIDA
CrÒnica

Ricky Gil i Biscuit, un bon treball d’arqueologia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència