cultura

Crítica

cinema

Un viatge al·lucinant

Jaime Rosales encara és l'únic cineasta de l'Estat espanyol que va estar a punt de congraciar la indústria i l'experimentació. El seu triomf als Goya amb La soledad va fer creure que les institucions podien ser capaces d'obrir-se a un cinema que suposés una ruptura amb un continuisme que ja sembla congènit. Rosales, però, no va posar les coses fàcils, i la seva pel·lícula següent, Tiro en la cabeza, adoptava una radicalitat més desafiant.

En aquest sentit, potser Sueño y silencio és una mena de cim expressiu on condensa les fascinants experiències anteriors. Mitjançant una anècdota mínima, la mort que s'instal·la inesperadament en el si d'una família, desplega una estratègia apassionant, a mig camí entre la improvisació i la disciplina més extrema, on la reflexió sempre va després de la sensació, en un dels exercicis de posada en escena alhora més rigorosos i més emotius que aquest crític ha tingut ocasió de veure darrerament.

Filmada en blanc i negre, en enlluernadors plans seqüència separats per majestuoses el·lipsis, Sueño y silencio parla de la mort, però també de la vida que queda després, i de com l'absència pot donar lloc a un altre tipus de presència.

Podem parlar de fantasmes, de resurreccions impulsades per la voluntat, però allò que importa és que això mai no resulta feixuc, sinó que adopta una lleugeresa que se situa fora de tot exercici melodramàtic o falsa poesia transcendent. Malgrat el naturalisme en les interpretacions i la representació, a partir d'un cert punt ja no importa què és veritat i què mentida, perquè aquests conceptes desapareixen. I la càmera, en una portentosa escena final, s'allibera de tot per portar-nos al regne del miracle, que no és un altre que el del cinema.

Sueño y silencio
Dir.: Jaime Rosales. Int.: Yolanda Galocha, Oriol Rosselló
Espanya, 2012


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Sueño y silencio

«Sueño y silencio»

Gènere: Drama
Direcció: Jaime Rosales.
Intèrprets: Yolanda Galocha, Oriol Roselló, Jaume Terradas, Laura Latorre.
Valoració crítica: [ep] [ep] [ep] [eb]

Publicat a

La crònica

Blanes estén una catifa vermella

La crònica

Dia de flexió i de reflexió en el festival Trapezi

música

Grabu: “Faig una música que aquí és poc habitual”

girona
Cinema

‘Mexican Dream’, de Laura Plancarte, corona el palmarès de DocsBarcelona

Barcelona
Arts escèniques

El Festival Z acollirà 16 projectes escènics

Girona

Últim dia per veure les noves tendències del circ al Trapezi

REUS

Les Festes de Maig omplen els carrers de música i cultura popular

LLEIDA
CrÒnica

Ricky Gil i Biscuit, un bon treball d’arqueologia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència