Teixidor, periodista de fons

Fa uns mesos us anunciàvem que Emili Teixidor, col·laborador fix del suplement, deixaria uns mesos els articles per recuperar-se d'una malaltia. La seva intenció era reincorporar-se al mes de març, però va decidir donar-se una treva per tornar després de l'estiu. No podrà ser. La seva petja al suplement, però, quedarà per sempre al costat d'altres grans que ens van abandonar com Jaume Vidal Alcover, Joan Triadú, Isidor Cònsul, Joan Perucho, Víctor Alba, Pere Calders, Josep Palau i Fabre, Guillem Viladot i Joan Solà, entre molts altres.

Teixidor va fer un tipus de periodisme cultural i militant, de contacte amb el públic, entenedor, però sense oblidar unes propostes per apujar el llistó, per afavorir la nostra cultura, per demostrar que la lectura ens fa millors. En el periodisme, com en gran part del vessant dels llibres infantils i juvenils, l'obra de Teixidor no es pot dissociar de la docència, de la pedagogia, del model de motivar i estimular l'autoeducació artística. En diverses ocasions, l'escriptor va declarar que la seva revolució quan es va incorporar a l'ensenyament va ser abolir els càstigs i afavorir la lectura per incentivar la imaginació. Dins d'aquestes coordenades, en la seva obra periodística i, especialment, en els centenars d'articles que va publicar amb nosaltres durant molts anys, mai no va oblidar el compromís amb la cultura catalana, com un acte de normalitat, tot i que assumia que som ben lluny de la normalitat i la normalització, diguin el que diguin els polítics.

No ens podem acomiadar de l'escriptor sense dir adéu al company fidel durant les adversitats i els anys més o menys dòcils. Costa tenir persones de la seva categoria.