L'espectacle ha de continuar

Ja ho deia Freddie Mercury: l'espectacle ha de continuar. Sense ell, sense Michael Jackson, tot i la crisi, a pesar de les nostres misèries diàries i dels grans cataclismes internacionals. Per tant, tornem-hi: hi ha temporada d'ànecs –com diria Bugs Bunny–, i ara toca temporada de festivals.

Primer gran diumenge de la temporada. Difícil decisió per als melòmans militants. Comencem a l'Auditori de Girona, on el Festival de Músiques Religioses i del Món ha programat un gran concert: el de Khaled. La sala simfònica no es va arribar a omplir i, de fet, va quedar clar que no era l'espai més adient per a un concert com aquest, on el ball és coprotagonista obligat. L'equip de l'Auditori va suar tinta per controlar un públic –meitat magribí, meitat autòcton– que no estava gaire disposat a quedar-se quiet a les butaques. Khaled, amb el seu etern somriure i una imponent banda d'onze músics, va sonar amb una contundència encomiable. Una festa.

A Cap Roig va obrir la temporada Miguel Bosé amb el seu Papitour: ple absolut de fans incondicionals per gaudir de dues hores de clàssics de la casa, sense els convidats del disc Papito, però amb una curiosa aportació no prevista en el programa: la guitarra del cuiner Sergi Arola.

A Sant Feliu de Guíxols, Chrissie Hynde i els millors Pretenders en molt de temps va obrir el Festival de la Porta Ferrada. Animat per la incombustible rockera, bona part del públic no va trigar gaire a deixar els seients i trencar les fronteres tarifàries per ocupar de seguida el fossat i ballar amb Message of love, Talk of the town, Middle of the road, Back on the chain gang, Don't get me wrong i tot els clàssics de la banda: 20 cançons i dos bisos dobles, àmpliament reclamats, per resumir trenta anys de carrera. I ella, magnífica com sempre. Com s'ho fa?