NOVEL·LA
XAVIER CORTADELLAS
Una vida i una novel·la
No sembla que la Susan Morrow sigui una dona feliçment casada, tot i el que llegim a la contraportada de Tres nits. Just, és casada i prou. Fa tres mesos que ha rebut una carta de l'Edward Sheffield, el seu primer marit, on diu que li envia Bèsties nocturnes, la seva primera novel·la, i que la convida a llegir-la. “No tinguis pressa, envia'm quatre ratlles, digues allò que et passi pel cap.” Li ha fet cas; no ha tingut gens de pressa. Quan la comença a llegir, han passat tres mesos. L'Arnold, el seu segon marit, és en un congrés a Nova York, on té també una entrevista que pot –o no– canviar-li la vida i on és amb una amant o amb una examant: la Susan no ho sap. A més, ha rebut una postal de l'Stephanie, la dona actual de l'Edward, acompanyada d'una nota d'ell on diu que anirà a Chicago, que s'hi estarà un dia i que compta veure-la.
Llegim bona part d'això a Abans, el primer capítol, i a la primera plana de Primera Sessió, que és el segon capítol i la primera de les tres nits que Susan dedicarà a llegir Bèsties nocturnes. Entremig de les tres sessions, hi ha dos Interludis i, al final, passada la Tercera Sessió –la tercera nit-, l'últim capítol, que es diu Després. El lector, en tot cas, sap tan poques coses de l'actitud de l'Edward com la Susan. I comparteix amb ella l'estranyesa de tot plegat. Si aquesta novel·la atrapa, però, és perquè hi ha més d'un nivell. El més senzill: el de Bèsties nocturnes, on es combina la vida de la Susan com a mare i com a dona casada amb l'Arnold amb la lectura que fa de Bèsties nocturnes.
Tres bèsties –és a dir, tres homes– ataquen el Tony Hastings, la Helen, la seva dona, i la Laura, l'única filla, mentre van amb cotxe, de nit, cap a Maine. L'acció és cinematogràfica, clarament de thriller, sobretot a la primera part d'aquesta novel·la de l'Edward. Si Bèsties nocturnes fos una tragèdia grega, la Susan en seria la coreuta, en termes d'avui, la narratària. Com passava als antics grecs en les tragèdies, és difícil que els lectors no sentim pietas pel Tony Hastings. Però Tres nits és molt més. En els Interludis, descobrim la relació de la Susan amb la literatura i descobrim sobretot que té criteri i que té vida pròpia, i que aquesta vida continua com la del Hastings, després del que li passa a la primera part de Bèsties nocturnes. També la vida de la Susan anirà sorgint lentament: no és només la dona de, com voldria l'Arnold, o un senzill missatger com semblava com a coreuta de Bèsties nocturnes i que és el que l'Edward hauria volgut. I és per això que hi ha un Abans i un Després, epíleg i colofó d'aquesta bona novel·la d'Austin Wright.