L'excel·lència oculta

M'han fet arribar un exemplar del darrer volum de les obres completes de Miquel Costa i Llobera, en edició crítica, sota la direcció general de Joan Mas i Vives, que va publicant Lleonard Muntaner, Editor, i la Fundació Rotger-Villalonga, amb la col·laboració del Consell de Mallorca.  Es tracta d'una magnífica edició d'Horacianes, l'obra cabdal de Costa, amb el text establert per Maria Isabel Ripoll Perelló i dos substanciosos estudis preliminars de Carles Miralles i Bernat Cifre Forteza. Ara, entre el text definitiu, els dos pròlegs, les notes filològiques i l'apèndix documental, tenim reunides en un sol llibre, gens excessiu, totes les eines que necessitem per rellegir o llegir una de les obres fonamentals de la literatura catalana de tots els temps.  

Parlo d'aquest llibre amb tanta insistència perquè em sembla un exemple destacat del fenomen que anomeno “l'excel·lència oculta”, és a dir, obres de gran importància cultural i literària que passen pràcticament inadvertides per una raó o una altra. La nova edició d'Horacianes ha de lluitar contra tres obstacles considerables a l'hora d'arribar als lectors catalans.  En primer lloc, la distància cada cop més gran entre Catalunya i Mallorca, agreujada per les administracions. Després, l'interès feble que actualment suscita la lectura de clàssics catalans antics i moderns.  I finalment, el poc reconeixement dispensat a Carles Miralles i la seva obra.

Assenyalo Carles Miralles perquè indubtablement la gran aportació d'aquest volum és el text del primer dels dos pròlegs, un text senzillament extraordinari de 127 pàgines, que representa la contribució més sòlida a l'estudi de les Horacianes des de la seva publicació original, l'any 1906.  Miralles ha anat molt més enllà que estudiosos de la talla i solvència de l'erudit Miquel Batllori o l'escriptor i professor Jaume Vidal Alcover. Cal tenir present que ja fa temps que Carles Miralles ha assolit un grau francament insòlit de maduresa humana, intel·lectual i artística, una maduresa guanyada a pols al llarg d'una carrera que sempre s'ha caracteritzat per la màxima dedicació, responsabilitat i exigència.  Les seves últimes obres  –poemaris, assajos i traduccions– estan tocades, no hi ha cap altra manera de dir-ho, pel més alt grau de la inspiració i el rigor.  

I el pròleg en qüestió és la prova irrebatible del que acabo de dir.  És un assaig de lectura i interpretació com n'hi ha pocs en català.  Miralles ha posat en joc la seva vasta cultura de lector, crític, professor, filòleg, poeta i intel·lectual. A més, el text té el màxim interès per tota mena de lectors, des del lector general fins a l'especialista en Costa i Llobera, passant per estudiants i escriptors en exercici. Miralles demostra la vàlua de l'obra de Costa, amb un munt d'autèntiques revelacions sobre el sentit i la forma dels poemes, l'estructura del poemari, i, l'entorn, la cultura i les influències de l'autor. I paral·lelament, l'estudi és una demostració de la potència humana, lingüística, artística, cognitiva, històrica, social i cultural de la poesia.

En vistes de l'excel·lència d'aquest treball, afegida a l'excel·lència d'una obra general que es remunta a l'any 1965, el nom de Carles Miralles hauria de sonar insistentment com a nom mereixedor de les més altes distincions de la cultura catalana:  la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona, el Premi Nacional de Trajectòria Professional i Artística i també el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.