Brillants ‘arreplegats'

Ho va dir Fèlix Brunet, mag i presentador en funcions, per introduir la festa de cloenda del VI Festival Pepe Sales, la nit de dimarts a l'auditori de La Mercè de Girona: “Algú em va dir per internet que al Pepe Sales només hi participem els quatre arreplegats de La Penyora. La qüestió és que, mentre que altres festivals han caigut per la crisi, el Pepe Sales continua endavant, perquè el motor d'aquest festival és la il·lusió que hi aporta tothom i, especialment, Consol Ribas i Lluís Llamas.” Té molta raó el mag: la singularitat i el secret de l'èxit del Pepe Sales és justament la generositat i l'entrega absoluta d'un bon grapat d'artistes que s'ofereixen per reinterpretar i donar a conèixer l'obra poètica d'un autor, en aquest cas una autora, cubana, nonagenària, vitalista, irreductible i excelsa: Carilda Oliver Labra.

La també cubana María Elena Espinosa va ser la copresentadora de l'acte, que, una vegada més, va omplir completament l'auditori de La Mercè i va deixar gent fora, voltant per la barra exterior i pel claustre, reconvertit en singular pati cubà amb altars sacres i profans a la musa Carilda. La majoria sabíem –gràcies al Pepe Sales, tot s'ha de dir– que un poema de Carilda, Me desordeno, amor, me desordeno, no pot faltar en les millors antologies de poesia eròtica. “Carilda no escriu només poesia eròtica. També ha escrit poesia social, per als amics, per a la família... De fet, la seva poesia és molt teatral, perquè sempre dialoga amb algú”, va explicar Espinosa.

La vintena d'actuacions repartides al llarg de tres hores van mostrar que la poesia de Carilda pot ser molt teatral, d'una manera més còmica, com ho van fer Marcel Tomàs (Cascai) i Andrea Zayas, o amb la passió que hi van transmetre Mentidera, la cubana Amparo Parra o Pep Cruz, quan va recitar un poema de Carilda abans de convertir-se en Hemingway en la breu representació d'una de les escenes tòrrides més famoses de la biografia llegendària de la poeta cubana.

Però la poesia de Carilda també s'entén bé amb la dansa, amb el flamenc, amb el violoncel de Josep Bassal i amb les guitarres de Tom Hagan, Praga i Jaume Pla (Mazoni), fins i tot amb el hip-hop i el reggae del nigerià Prince Osito i el cubà Doctor Matanzas, que és òbviament matancero, com Carilda. Tot plegat, presentat com sempre amb un excel·lent muntatge escènic i visual, amb més imaginació que recursos, com correspon a aquest nou món en què ens ha tocat viure. Quatre arreplegats? En tot cas, són molts més i brillen amb llum pròpia... i amb la de Carilda.