art
carina filella
Chancho, el mestre de la geometria
El Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona i el Museu de Valls homenatgen l'artista Joaquim Chancho amb exposicions als dos museus i a la Sala Gaudí de Riudoms, població on va néixer aquest artista, “un dels autors vius amb més projecció internacional”.
La meva pintura no vol representar res en concret, cap objecte, cap cosa; més ben dit, vol prescindir d'imatges visuals significatives, malgrat que la relació entre el signe i el significat sigui indissoluble.” És una reflexió escrita per Joaquim Chancho (Riudoms, 1943), considerat “un dels més prestigiosos autors vius de la pintura catalana”, segons la crítica d'art Assumpta Rosés. Ella és l'autora del llibre Joaquim Chancho. Desplaçaments de la pintura, de la col·lecció Tamarit, editada conjuntament per la Diputació de Tarragona i Viena Edicions i dedicada als artistes nascuts o vinculats al Camp de Tarragona.
El nou llibre no vola sol. Se sosté sobre els fils que lliguen tres exposicions dedicades a Chancho: una, ja inaugurada, al Museu d'Art Modern de Tarragona; la segona, Joaquim Chancho. Pintat al Pla, que obrirà avui mateix, al Museu de Valls. I la tercera, Estampes. Sèries Numèriques, que es podrà veure a partir del 23 de febrer a la Sala Gaudí de Riudoms, la seva població natal. Totes tres exposicions estaran obertes fins al 7 d'abril.
Chancho diu que no vol representar res en concret i aquesta afirmació la posa en pràctica fins a l'extrem a la seva obra. No s'inspira ni en la natura ni en cap altre motiu: “No vol representar res, és absolutament i radicalment abstracte; a la seva obra no hi ha cap referent a la realitat. Tot és forma, color i gest”, explica Rosés, que destaca que l'artista sempre s'ha escapat de la representació figurativa. Motius geomètrics, angles, línies verticals, horitzontals i diagonals. Chancho treballa en la repetició, en la successió de signes repetits: “Crea una mena de mosaics de quadrilàters nascuts de la repetició ordenada de línies verticals, horitzontals i diagonals”, segons Rosés, que afegeix que “Chancho sempre treballa en contraposició entre allò geomètric i allò gestual, entre la línia controlada i la més espontània”.
Lluny del cavallet
En l'obra de Chancho, “de la pintura de cavallet tradicional no en queda gaire cosa: les obres es pinten a terra, verticals, inclinades sobre la paret o sobre aquesta mateixa paret”, apunta la crítica d'art. I l'artista sempre diu que “tot passa a la tela”: ell mai no barreja colors a fora, a la paleta, sinó que tot el procés creatiu neix i creix al damunt mateix de la tela, amb capes sobre capes de colors i amb la seva manipulació. Per Rosés, la pintura de l'artista riudomenc es pot qualificar de “personal i d'una gran coherència estilística i conceptual”. Chancho treballa a la cruïlla de la pintura, el dibuix i el gravat i “a vegades es fa còmplice de la instal·lació i l'arquitectura”.
Quinze de les seves obres es poden veure ara al Museu d'Art Modern de Tarragona. Repartides en quatre sales, les obres permeten fer un recorregut per les quatre dècades de trajectòria d'aquest artista, “un dels autors amb més projecció internacional que té avui Catalunya”, segons el president de la Diputació, Josep Poblet, que durant la inauguració de la mostra també va subratllar el seu paper “d'ambaixador de Catalunya arreu del món”. Però també hi ha una cara amarga. Assumpta Rosés lamenta que tot i que Chancho “ha estat validat per crítics, teòrics i pedagogs de l'art” i que “la categoria de l'artista no es posa en dubte”, “fins ara les grans exposicions de reconeixement i revisió del treball i les publicacions més importants són fetes fora de Barcelona i de Catalunya”. “Queda pendent” aquest reconeixement al seu país, puntualitza Rosés.
El Museu de Valls se suma també a l'homenatge a l'artista. En l'exposició que inaugurarà aquesta tarda s'hi podran veure obres de gran format (algunes de més de sis metres de llargada), i que donen bona mostra del seu treball actual. Són les peces que ha realitzat en els últims anys al seu estudi del Pla de Santa Maria, a l'Alt Camp, i que també es basen en les abstraccions geomètriques. “Es tracta d'una pintura de maduresa i plenitud que es podrà veure a través de peces escollides de gran envergadura i importància dins la seva producció”, apunta el director del museu vallenc, Jordi París. I a Riudoms tampoc no han volgut deixar passar l'ocasió i, a més d'una tercera exposició a la Casa de Cultura, també han dedicat un monogràfic sobre l'artista a la revista del Centre d'Estudis Arnau de Palomar. A casa seva ja han fet els deures. Ara falta que el seu país li faci justícia.
