Cultura

floritures

lluís llort

Cal expandir el ‘Mètode Serret'

El 1996, el mestre Espinàs publicava A peu pel Matarranya, comarca de Terol recorreguda pel riu homònim. Una zona de parla catalana tot i ser aragonesa, amb gairebé 9.000 habitants. Vall-de-roures és el municipi més important, amb uns 2.000 habitants, seguit de Calaceit, Cretes, Beseit...

Fa quinze dies vaig (re)visitar la zona (en cotxe, ho sento) per fer una doble visita, a l'Elies i la Núria, del Mas del Cigarrer, a la carretera entre Horta de Sant Joan i Bot (Terra Alta), i a l'Octavi Serret, el mític llibreter de Vall-de-roures. Els arbres fruiters ja florits (com correspon a la secció i l'estació) em van rebre, així com l'hospitalitat coneguda, en el primer cas, i la tastada per primer cop, en el segon.

Octavi Serret, nascut a Vall-de-roures el 1965, va ser guardonat el 2009 amb el Premi Nacional de Cultura, concedit pel CONCA, com a reconeixement a la seva tasca immensa en favor del català. És un home xerraire (per dir coses interessants), inquiet (no atabalat), treballador, amb bones iniciatives i efectives dots de venedor. El seu petit local és un reducte de llibres triats amb un criteri personal i combatiu. Serret, a més, és un malalt de les xarxes socials i té milers de seguidors. Mira de treure profit d'aquest sistema de comunicació, però sobretot en gaudeix, li agrada ser-ne membre actiu i per això és un usuari històric a qui, fa molts anys, no va fer por obrir camí en un espai no explorat.

Com que això de la clonació humana està verd, seria bo entrenar desenes de futurs llibreters amb el Mètode Serret. La llengua i la literatura catalanes respirarien menys angoixades. Gràcies, Octavi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.