Socarrats, mai més soterrats

Sempre s'escampa més i millor una notícia negativa, com cendra llançada al vent, que una acció positiva. Sabem coses dels tripijocs del PP a València, que a Castelló tenen un aeroport fantasma i que a Vila-real l'equip de futbol vesteix de groc. De la tasca de combat permanent d'associacions culturals com Socarrats de Vila-real, ni un borrall.

Entre el 1706 i el 1714 les tropes borbòniques de Felip V van cremar des de Vila-real (un 12 de gener) fins a Sant Hipòlit de Voltregà, passant per Xàtiva, Sallent, Terrassa, Moià, entre moltes altres localitats. Com aus fènix contemporànies, hi ha activistes decidits a sortir de sota les cendres i lluitar amb les armes de la raó i de l'intel·lecte, de la perseverança i la coherència per fer prevaler una identitat, uns valors i una llengua.   

Maribel Castillo és la presidenta de Socarrats i Vicent Usó, el vicepresident. Usó és un novel·lista molt bo, i constant, dels que necessiten escriure cada dia per mantenir un equilibri íntim amb l'univers. Ha publicat crítiques literàries, articles d'opinió, guions, contes i onze novel·les (caldria sumar-n'hi un parell d'inèdites). Ha guanyat catorze premis, entre els quals l'Andròmina dels Octubre i ha estat dos cops finalista del Sant Jordi.

Vicent Usó cultiva una cordialitat natural, una riquesa de conversa i de discurs que reforcen la seva fermesa, i la dels seus companys associatius, com a activista en defensa d'uns Països Catalans desmembrats. I això ho fan en una terra més hostil que la nostra. Els van socarrar, però no viuen soterrats, lluen com la flor del taronger. Com en la paella, el millor, el socarrat.