Les frustracions de la maduresa

L'escriptor lleidatà Vidal Vidal torna a la narrativa curta en el recull aplegat amb l'enigmàtic títol La meitat de zero. Es tracta de vint-i-set contes breus que retraten, amb un estol de punts de vista, l'ensopegada dels homes en la seva maduresa vital. Els protagonistes de cada narració són homes adults, amb una vida amb molts matisos diferents, que no tenen cap atzucac greu, però que els seus rutinaris petits entrebancs els fan fer mirades al retrovisor amb uns resultats anodins i decebedors. Nostàlgia, soledat i decepció, conformen la borrosa imatge d'unes vides que comencen a fer els primers tasts del procés cap a la decrepitud un cop superada la meitat del camí cap al zero final de la seva existència.

Seguint Anton Txèkhov, a qui cita a l'inici del llibre, Vidal Vidal “pren alguna cosa de la vida real i quotidiana, sense trama ni final” i la relata amb fluïdesa, mostrant una capacitat d'observació i descripció extensa i profunda. Aquestes habilitats narratives li permeten retratar amb detalls atractius uns personatges amb poca consistència que deambulen dins uns escenaris d'aparença monòtons, però prou refulgents per crear una atmosfera que atrapa el lector. Es podria dir que són contes sense inici ni final, sense sorpresa ni èpica, però que deixen un rau-rau al lector entre l'angoixa i la conformitat.

Una altra virtut del llibre és que tots els protagonistes són homes. El sentiment de fracàs vital que detecta i descriu l'autor és dóna molt més en el gènere masculí que en el femení. Especialment pel que fa a la por davant la solitud. Hi ha, en els relats, un minuciós retaule de situacions quotidianes, i també d'absurdes, que ajuden a comprendre la perplexitat de les històries narrades.

Uns paisatges i ambients lleidatans i tarragonins, alguns prou coneguts, i descrits amb fluïdesa i riquesa lèxica, conformen l'atmosfera escaient per reflectir les mancances i decepcions que planen sobre uns passats plens d'il·lusions que mai no s'han pogut concretar.

Vidal Vidal (Arbeca, 1958), escriptor i articulista, amb una quinzena de llibres publicats, ja va deixar bona petjada en el recull de contes Com és que el cel no cau? i va madurar més amb la novel·la Nit endins.