Apocalipsi ara
El 2013 hi ha hagut una collita abundant de films de desastres: ‘Los últimos días', ‘After earth', ‘Oblivion'...
els mecanismes de destrucció massiva, i això potser va lligat a la globalització”
Encara que el 2012 venia precedit de la fama d'apocalíptic, és el 2013 que la fi del món s'ha estès a tota mena de propostes cinematogràfiques, alguna de catalana, com Los últimos días, però la majoria provinents de Hollywood. “Una bona pel·lícula del gènere futurista és capaç de parlar d'ara i aquí de manera fantasiosa i imaginativa –explicava en aquestes pàgines Àlex Pastor, codirector de Los últimos días amb el seu germà David–. La idea de la nostra pel·lícula és anterior a la crisi; volíem parlar d'una manera més abstracta de la situació depressiva que estem vivint. Però, a mesura que anàvem escrivint el guió, els mercats financers es desplomaven, i tota aquesta nova situació es va anar filtrant en el guió.”
El psiquiatre Josep Tomàs analitza aquest boom des de la perspectiva de l'espectador: “Una persona va al cinema o al teatre a veure allò que ella mateixa porta a dintre, i se sent bé en el moment que s'hi reflecteix una cosa que coneix o amb la qual es pot identificar.”
Gaudir de veure com el planeta sencer queda reduït a miques és un procés que té a veure amb l'èxit del cinema de terror, segons el doctor Tomàs: “Hi ha gent que té molta por, però li agraden les pel·lícules de terror. El fet de banyar-se en aquest sentiment, d'alguna manera, els prepara per tenir menys por. És en aquest mateix àmbit, traslladat als adults, que ens trobem un percentatge de gent molt més alta del normal que s'interessa pels mecanismes de destrucció massiva de la societat, possiblement lligat també a aquest procés de la globalització en què ens estem submergint tots.”
Destruir l'univers sencer
Un altre factor que explica el boom del cinema apocalíptic és la necessitat, les ganes de la gent de consumir-lo: “Hi ha una cosa que es diu circuit funcional de la vivència, que fa que quan tinc ganes de menjar síndria i vaig a una fruiteria, vegi les síndries i en canvi no vegi els préssecs. En el cinema passa igual, d'alguna manera en el públic hi ha la necessitat de veure un tipus de pel·lícula”. I això va lligat també a la globalització: “Fa 50 anys hi havia interès per pel·lícules que parlaven de la destrucció dels indígenes d'Amèrica, posem per cas, i avui en dia ens interessa més la destrucció de l'univers sencer, el més global, el més complet, el que arriba fins als límits de la nostra comprensió, que és l'univers.”
A més de Guerra Mundial Z i Los últimos días, la llista de títols apocalíptics inclou també Elysium, After earth, Oblivion, The Purge: La noche de las bestias... i propostes de gèneres allunyats de la ciència-ficció com El hombre de acero o Gru, el meu dolent preferit 2.
El doctor Tomàs recorda que les crisis són cícliques, i que sempre hem anat millorant: “La visió que el futur ha de ser espantós no té sentit; l'hem de treballar, i hem d'estar pendents dels conflictes, i són els conflictes i la resolució dels conflictes el que ens fa realment feliços i fa avançar la societat.”
