La forma fa el fons

Basada en una història real, que malauradament és semblant a la de moltes altres víctimes de la crueltat humana radicalitzada en temps de guerra, The Railway Man (Un largo viaje”, en la pròxima exhibició a l'Estat espanyol d'aquest film dirigit per l'australià Jonathan Teplitzy) aborda un tema important: les empremtes que ha deixat la tortura en un home, un apassionat dels trens que va ser un soldat anglès empresonat pels japonesos durant la II Guerra Mundial i forçat a la dura construcció d'una línia ferroviària que passa per un pont sobre el riu Kwai. En canvi, Club Sándwich, del mexicà Fernando Eimbcke, tracta un tema menor: el descobriment de la sexualitat per part d'un adolescent que passa amb la seva mare unes vacances en un hotel de la costa d'Oaxaca. Aquests són els dos films presentats ahir a concurs en la secció oficial del Festival de Sant Sebastià, i el cas és que, en relació amb la seva forma, la primera s'empetiteix (sobretot moralment) i la segona adquireix importància.

Protagonitzada per Colin Firth i molt menys per Nicole Kidman, en un paper sense relleu que s'acorda amb la incapacitat expressiva del seu rostre després de diverses cirurgies suposadament estètiques, The Railway Man és un exemple de com no s'ha d'afrontar la barbàrie i les seves ferides duradores. No hi ha cap reflexió respecte de les imatges que la poden (o no la poden) fer present i, amb unes convencionals formes de telefilm, la pel·lícula deriva cap al melodrama amb deplorables recursos sentimentals. Per la seva part, el mexicà Eimbcke ha aportat, finalment, a la secció oficial un film subtil i irònic que fa sentir el tacte i l'olor dels cossos dels seus personatges.