Una exposició reivindicarà el ‘Magistral Ministral'

La Casa de Cultura de Girona inaugurarà el dissabte 26 d'octubre (12 h) l'exposició Magistral Ministral, que reivindica, avançant-se a la commemoració del centenari l'any vinent, l'escriptor, mestre, editor, dramaturg i guionista de ràdio i televisió Jaume Ministral i Masià (Girona, 1914-Barcelona, 1982). Autor del retrat costumista Ciutat petita i delicada (1975), una de les cròniques més citades dins la construcció de l'imaginari gironí, Jaume Ministral és avui molt poc recordat, a pesar de la gran popularitat que va arribar a tenir als anys seixanta i setanta, sobretot com a guionista per a la sèrie televisiva de Joan Capri Doctor Caparrós, medicina general (1979), inspirada en gran part en la vida de poble a Maçanet de Cabrenys, on estiuejava des dels anys cinquanta, i per la seva dedicació a la novel·la de gènere, en especial la sèrie policíaca que, amb el pseudònim estrangeritzant de J. Lartsinim (el seu propi cognom al revés), va publicar entre 1949 i 1953 i que Curbet Edicions ha començat a reeditar recentment.

Magistral Ministral es proposa, doncs, com avancen els programadors de la Casa de Cultura, “recuperar la figura i l'obra d'aquest escriptor tan proper com desconegut, que va viure en primera línia molts dels esdeveniments de la història europea del segle XX i que va forjar una obra polièdrica i multiforme, vertebrada per un insubornable, i crític, sentit de l'humor”. Considerat per alguns un avançat al seu temps i, per d'altres, un mer autor local, no es pot negar, però, el caràcter inquiet de Ministral, que li va permetre freqüentar des del periodisme (va col·laborar a Vida Catòlica, Canigó, Presència i El Correo Catalán, on tindria l'espai fix “De les coses petites”), el teatre (Proceso a la vida, de 1960, seria finalista del premi Tirso de Molina a Madrid), el guió radiofònic (amb La hora de los niños o El humor y la radio, que es va mantenir en antena més de vint anys), la televisió, la novel·la de quiosc i els manuals enciclopèdics.

Veí de la Rambla i mestre de formació com ho havien estat el seu pare i el seu avi, va conèixer aviat l'enorme vocació que calia per fer front a unes condicions de treball deplorables, com ho explicaria al llibre Nosaltres els mestres (1980). De fet, el sou com a director del Grup Baixeras de Barcelona, on va ser destinat el 1941 tornant de la guerra, on havia servit al costat del brigadista txec i futur líder polític Frantisek Kriegel, amb prou feines li permetia agafar el tren per tornar a Girona els caps de setmana. Les dificultats li afinarien l'enginy, i successivament s'introduiria en el món de l'edició juvenil al segell Duran, on publicaria un dels seus primers títols, la novel·la ¡Vaya equipo!, i en la redacció i coordinació dels projectes enciclopèdics de gran divulgació de l'editorial Marín (A través del ancho mundo, Enciclpedia Marín ilustrada), a més d'una precoç incursió, a finals dels quaranta, en la novel·la d'aventures, amb la col·lecció Kossac, dedicada a un heroi rus anomenat El Látigo de la Estepa, amb il·lustracions d'Athos Cozzi, que signava com Egor Jernovich. També s'atreviria amb la ciència-ficció, amb dos títols inspirats en el fenomen dels ovnis i els extraterrestres (Tierra dos i ¿Está habitada la tierra?), i fins i tot les guies turístiques, amb una de les primeres promocions de la capital en la postguerra, ¿Conoce usted Barcelona? (1948), també sota nom encobert: Xavier Masià.