Un Vallverdú especial
El periodista Pere Franch guanya el premi d'assaig lleidatà, coincidint amb els 90 anys de l'escriptor, amb un treball sobre els discursos dels presidents dels EUA
“En la retòrica bèl·lica de la Casa Blanca, Barak Obama no se situa tan lluny de Bush”
Els presidents dels Estats Units recorren de forma habitual a la retòrica de la persuasió, apel·lant als sentiments i a les emocions dels ciutadans per justificar que el país vagi a la guerra. Aquesta és una de les conclusions de l'anàlisi dels discursos oficials dels presidents nord-americans. El periodista i professor universitari Pere Franch (Manlleu, 1962) els ha estudiat i disseccionat en un assaig que ahir li va valdre el premi Josep Vallverdú, de Lleida. El guardó, dotat amb 9.000 euros i la publicació a Pagès Editors, ha estat per a La guerra explicada des del Despatx Oval. Com els presidents nord-americans justifiquen l'acció bèl·lica en el seu discurs.
Franch se centra sobretot en les guerres del Vietnam i contra el terror, i, per tant, en els presidents Johnson i Nixon, d'una banda, i en Bush i Obama, de l'altra. L'autor, que havia estat corresponsal de l'Avui als Estats Units i redactor d'internacional d'aquest diari i del desaparegut El Observador, destaca també de tots els mandataris l'apel·lació constant a la llibertat i l'ús d'aquest concepte per justificar que cal defensar els Estats Units i també el món. Un altre argument o excusa usada pels presidents és millorar el futur de les properes generacions. També argumenten que el que fan ells ja ho han fet d'altres abans.
Pere Franch va deixar clar que el que quedava més mal parat era George Bush, sobretot per portar els Estats Units a la guerra contra Iraq amb l'engany de les armes de destrucció massiva, que no existien. Nixon, per contra, usava més la retòrica de la convicció i buscava arribar a la raó en lloc d'arribar a les emocions. Finalment, Pere Franch va afirmar que “Barak Obama no ha aportat tants canvis com feia pensar en un principi, i menys en la retòrica bèl·lica de la Casa Blanca”. “Aquí, no se situa tan lluny de Bush”, va dir.
Aquest assaig de Franch és el trentè premi Josep Vallverdú, una edició especial perquè també ha coincidit amb el norantè aniversari del prolífic escriptor lleidatà.
A la nit literària de Lleida també es va premiar el professor d'institut i doctor en filologia Pere Pena (Seròs, 1962). Pena es va endur el Màrius Torres de poesia amb l'original Un sol d'hivern. És un recull de poemes que l'autor ha escrit en els darrers quatre anys, en el qual fa una reflexió sobre el pas del temps i com aquest afecta no només físicament, sinó també en els canvis de personalitat i de valors. Pena va explicar que el llibre també li havia servit per fer un treball sobre el procés de definició del “jo”, en el qual intervenen diversos aspectes, ja sigui en la definició que ens fem de nosaltres o en l'herència d'allò que hem viscut o llegit.
Pere Pena ha publicat tres llibres més de poemes, un llibret d'òpera infantil, un assaig i l'antologia sobre la poesia de José Agustín Goytisolo. Al 2002 va guanyar el premi Vicent Andrés Estellés de poesia i al 2005 el Joan Teixidor.
Espectacle, recordatori i rècords
L'acte de lliurament dels premis literaris de Lleida es va convertir en un homenatge a Josep Vallverdú, amb els seus noranta anys fets a l'estiu i en plena forma. L'Ajuntament de Lleida i l'Institut d'Estudis Ilerdencs, organitzadors dels premis, van crear l'espectacle Univers Vallverdú, en el qual l'actor Joan Anguera es posa a la pell de l'escriptor per fer un recorregut per la seva trajectòria.
El fet de commemorar la trentena edició dels premis literaris de Lleida va servir també per reunir bona part dels membres que han format part dels jurats i els premiats de gairebé totes les edicions. També es va projectar un audiovisual de recordatori de tota aquesta trajectòria, des que el regidor de Cultura Jaume Magre i l'alcalde Antoni Siurana van crear el premi d'assaig.
A més, l'edició d'enguany ha estat la dels rècords, perquè s'han rebut 81 originals, la participació més elevada de la seva història. El Vallverdú va rebre 30 originals, quasi el doble que l'any passat. I del Màrius Torres de poesia es van rebre 51 originals, set més que al 2012.
