Deriva difícil

Pep Bro­cal (Ter­rassa, 1967) fa temps que es dedica al còmic i al lli­bre il·lus­trat. Con­cre­ta­ment, va començar a fer col·labo­ra­ci­ons pro­fes­si­o­nals l'any 1984, el mateix 1984 que la revista de Josep Tou­tain que por­tava l'any orwe­llià a la seva capçalera va pas­sar a dir-se Zona 84. I va ser en aquesta i altres publi­ca­ci­ons sig­ni­fi­ca­ti­ves dels vui­tanta i els noranta, com ara Totem, Cairo, Viñetas, Mis­ter K, NSLM, i CO&CO, que va desen­vo­lu­par una tra­jectòria d'autor de còmic per a adults. El 1995 va rebre el premi Autor Reve­lació del Saló del Còmic de Bar­ce­lona.

Bro­cal té passió pel seu tre­ball. I una certa res­pon­sa­bi­li­tat com a autor d'un mitjà que es mou en una indústria molt precària: “Sé que els còmics que es veu­ran demà, ho seran per l'entos­su­di­ment d'avui de dibui­xants i edi­tors.” En la seva dar­rera obra fa una deriva de l'argu­ment i camina a un món que no té res a veure amb l'uni­vers infan­til que sovint ha trac­tat. “El tre­ball és una manera d'explo­rar, i jo tinc ganes de viat­jar per mane­res de fer que repre­sen­tin una inda­gació i un des­co­bri­ment”, explica el dibui­xant ter­ras­senc. El seu gust pel risc es pot cor­ro­bo­rar a Bada­bum Edi­ci­ons Espe­ci­als, un pro­jecte que va ende­gar amb Laura Miyas­hiro i Blanca Hernández Porta, amb què fa peti­tes edi­ci­ons tant en seri­gra­fia com en gra­vat en fusta de petit for­mat, així com cur­tes edi­ci­ons arte­sa­nals de lli­bre xilo­gra­fiat, en una línia de pro­ducció inde­pen­dent.

Però a Bro­cal també se'l coneix pels seus tre­balls infan­tils amb col·labo­ra­ci­ons a Tret­ze­vents i a Cavall Fort. I ha publi­cat diver­sos àlbums dedi­cats a la cana­lla. El seu traç fresc i ale­gre sem­bla esca­ient per diri­gir-se al públic infan­til. Però, compte! Bro­cal no oblida mai el seu cantó fosc, que tro­bem en el seu últim àlbum, Alter y Wal­ter o la ver­dad invi­si­ble (Entre­co­mics Comics), un còmic de madu­resa, ago­sa­rat visu­al­ment i con­cep­tu­al­ment.

En aquesta obra, de trac­ta­ment oníric, Bro­cal enfronta un per­so­natge als seus fan­tas­mes. Un tema clàssic però que sem­pre té vigència i més quan es toca ade­qua­da­ment.

El món que habita el nos­tre cer­vell, en què s'aixo­plu­guen totes les cir­cumstàncies i els anhels –frus­trats o no– que han con­fi­gu­rat el que som, es des­ferma en un con­text físic que el pro­ta­go­nista no acaba de per­ce­bre si és real o no: un mis­teriós hotel on s'atura per pas­sar la nit, però el que suc­ce­eix és que veu transcórrer tota la vida. Pàgines d'un sur­re­a­lisme ple de sig­ni­fi­ca­ci­ons que demos­tra que es pot ser ago­sa­rat i sor­tir amb vida de rep­tes pro­fes­si­o­nals de risc. La pro­fun­di­tat con­cep­tual no impe­deix fer un còmic d'humor.