Crítica
cinema
Els somnis de l'home qualsevol
En les pel·lícules de Buster Keaton hi ha un personatge que travessa un món accidental i aconsegueix desafiar les lleis de la casualitat per esdevenir un heroi. En totes les seves grans comèdies hi ha sempre una noia que impulsa l'heroi a superar tots els obstacles. No és cap casualitat que la visió de La vida secreta de Walter Mitty de Ben Stiller ens faci pensar en Buster Keaton. Darrere el personatge de Walter Mitty, responsable de l'arxiu de negatius de la revista Life, hi ha alguna cosa que porta de l'absurd a l'aventura, de la cara de pal a l'heroïcitat, de la grisor al moviment per amor. Walter Mitty és al principi un heroi sense història. No pot omplir el currículum perquè sempre ha estat allà mateix, no pot declarar-se a la noia que li agrada perquè no ofereix res a canvi. L'única forma de viatjar és l'immobilisme, creure en els seus somnis com a camins cap a una certa utopia. Ben Stiller ens explica com aquest personatge que viu una vida grisa i sedentària envoltat de gent que viuen les aventures més extraordinàries podrà viure una singular aventura saltant d'un helicòpter, enfrontant-se a un tauró i escapant de l'erupció d'un volcà islandès, entre altres coses.
Malauradament, la pel·lícula funciona més com a declaració d'intencions que com a la seva materialització. Ben Stiller té una bona història, busca el to just en la seva interpretació i sap passar d'allò més anodí a allò més extraordinari. Pel camí, però, hi ha alguna cosa que no funciona. A la pel·lícula li falta ritme, necessita concretar més la seva proposta, trobar un cert encant en les situacions que explica, saber donar més entitat a la faula que explica. Sembla com si passéssim de Buster Keaton a una comèdia de Wes Anderson, però pel camí es perden moltes coses, i malgrat l'encant dels personatges i l'elaborada banda sonora, la pel·lícula es queda a mig camí.