Literatura
La Fundació Sharpe rep 22 caixes del llegat anglès
Faltaran encara cinc caixes amb la correspondència, que la família vol revisar abans d'enviar-la a Palafrugell
La Fundació Tom Sharpe de Palafrugell ha rebut finalment 22 de les caixes amb documentació literària de l'escriptor que encara quedaven a la seva residència de Cambridge, a Anglaterra. D'acord amb la voluntat testamentària, tot aquest material havia de posar-se immediatament a disposició de la seva metgessa de confiança i marmessora, Montserrat Verdaguer, però la reticència de la família a signar l'acceptació de l'herència ha endarrerit el lliurament, que es va fer el passat 15 de març en un viatge llampec de 34 hores. Encara faltaran, però, cinc caixes més que contenen part de la correspondència de l'escriptor, i “possiblement també algun dietari”, que la vídua i les filles van anunciar a Verdaguer que encara es quedaran un temps més perquè volen llegir atentament tot el contingut. La marmessora de Sharpe, que per desig exprés de l'autor ha de fer cada recollida en persona, es resigna a acceptar que la nova demora significa que acabarà rebent “només la meitat d'aquestes cartes o menys, però ja serà molt”.
El dipòsit del llegat anglès de Sharpe s'haurà fet en tres etapes: les primeres caixes que Verdaguer va anar a recollir a Cambridge el 25 de setembre del 2013, les 22 que va anar a buscar el cap de setmana passat, i les últimes cinc que la família encara reté i que no tenen per tant data de lliurament.
Entre el nou material que ha pogut ingressar al fons de la projectada Fundació Sharpe de Palafrugell hi ha llibres, manuscrits de les novel·les de l'escriptor i dos quadres “molt divertits” que representen escenes de Wilt, l'obra més popular de Sharpe. Verdaguer, que ja té unes 350.000 paraules escrites del primer draft de la biografia que l'escriptor anglès va encomanar-li en el testament, no sap encara si la família ha signat l'acceptació de l'herència, en què Sharpe els llegava totes les propietats mobles i immobles i els drets d'autor, però li consta que “han canviat d'advocats”. Mentrestant, la constitució de la fundació a Palafrugell topa amb problemes pressupostaris, tot i que Verdaguer confia “començar a fer un dipòsit de llibres i manuscrits als fons reservats de la Universitat de Girona”.
