Circ viu en una íntima trinxera
El Mercat de les Flors defensa el circ per a adults, un sector amb trajectòria tot i la migrada presència als teatres de Catalunya
Obres personals que, sense renunciar a l'aire del circ, evoquen experiències a l'espectador
El Mercat de les Flors no es compromet a mantenir el cicle, però sí a escoltar el sector del circ
+Aviat és dit. Maiurta, de Los Galindos, estrenada el 2011, no ha aconseguit fer funcions a la ciutat de Barcelona en tres anys. Encara més: en tot el 2013 no va fer ni una sola funció a Catalunya. Tot i així, l'espectacle continua en peu i el seu creador, Marcel Escolano, segueix convençut que és imprescindible ensenyar-ho (al Mercat, de dijous a diumenge). Aquesta és només una de les invitacions a El circ d'ara mateix (discrepen si es tracta d'un festival o d'un cicle) al Mercat de les Flors, que comença avui mateix i s'allarga fins al 19 d'abril. El director del Mercat, Francesc Casadesús, defensa aquest circ contemporani, també adreçat al públic adult, perquè revela un interessant món interior dels artistes, cadascú amb una generació diferent i uns impulsos personals que els distancien de la resta. Els artistes del circ tenen clar que, per malviure, prefereixen fer-ho amb allò que els interessa. Que, sigui dit de passada, aconsegueix ressò, Pirineus enllà. És un circ viu que respira des de la trinxera de la resistència però amb un tresor amagat, íntim, “que sana la societat”, argumenta Jordi Aspa, d'Escarlata Circus.
Tot el que es programa en El circ d'ara mateix busca una intimitat inequívoca. Renuncien a una certa proesa acrobàtica (tot i que no es deixa de jugar amb exercicis acrobàtics) per guanyar l'expressió. Els espectacles, pensats per ser vistos en rotllana, permet integrar la reacció de l'espectador al muntatge, com si el públic formés part d'una escenografia que és orgànica perquè respira a partir dels estímuls del que passa a la pista.
El programa també inclou espectacles internacionals, com és el cas de la Cie. Non Nova, que investiga, per exemple, sobre elements intangibles com el vent (des d'avui i fins
diumenge). Phia Ménard reivindica una certa imaginació de l'erosió. Els seus ventiladors, efectivament, aspiren a desempallegar l'espectador de les capes que el resguarden covard i que li tenalla una llibertat incondicional. No és gaire diferent del que expressa Tortell Poltrona en el manifest del Dia Mundial del Circ (que serà el 19 d'abril): “No ho digueu a ningú: al circ que a mi m'agrada, la gent que m'envolta i jo ens convertim de vegades, durant uns instants, en éssers lliures.” En aquest sentit, Ménard indica que, més que voler alliçonar ningú, el que proposa és un instant per ser viscut.
Escarlata Circus ha tret suc de les pedres (del 10 al 13 d'abril) amb una coproducció del CAET i el Mercat. D'una experiència contemplativa de passeig pel camp, Aspa va anar col·leccionant pedres en forma de cor i, després de construir una instal·lació artística, ha esdevingut material escènic que el conjuga amb el llançament de ganivets i els fuets. De “festa” defineix Johnny Torres de Circ Teatre Modern el seu Impromptu, una carta blanca pensada per reunir nou companys de pista amb la complicitat musical del Fèlix Cucurull (del 3 al 6 d'abril): “És una oportunitat per gaudir” i per sorprendre's, perquè el programa anirà variant i passaran accions tant dins com fora de la pista. Joan Català mostra la seva relació amb un tronc, que ja ha ensenyat a Tàrrega i al TNT (10 al 13 i del 15 al 17). L'espectacle de major distància és Secret, de Johann Le Guillerm (11 al 21 d'abril), amb una pista per a 400 espectadors.
El circ d'ara mateix (que el Mercat es nega a comprometre a haver-lo de repetir, “pel 2015 preveiem esquitxar la programació amb peces de circ”, diu Casadesús) pretén sumar: L'escola Rogelio Rivel proposa tapes de circ. (2 al 6 d'abril)La fira del circ de Catalunya, Trapezi, presenta tres programes triples que suma un espectacle aeri i també un d'esbojarrat, inclassificable (del 19 al 21 d'abril). També l'Ateneu 9 Barris integra el seu combinat de circ (5, 6 i 12 d'abril) al cartell. Per acabar, fins a set municipis s'organitzen aquest cap de setmana tallers de circ en família.
Per acabar, l'esperança.Pep Forn, director del Centre Cultural Terrassa, celebra la connexió amb el circ contemporani. Només fa dos anys que s'hi han abocat (després de dècades dedicats a la dansa clàssica): dansa i circ, sí, convergeixen, com també confirma Casadesús, que sovint opta per casar-los sota el paradigma de les arts del moviment.
La Central del Circ, l'anàlisi
A l'ampli cartell de propostes, calia incorporar bases per a la reflexió. La Central del Circ convoca a dues xerrades amb especialistes obertes al públic: si en la primera parlen de l'experiència de creació col·lectiva, en la següent presenten les dificultats del viatge íntim del solo. De ponents, hi ha tant artistes catalans com de la resta d'Europa. Aprofitant que s'atrauran programadors internacionals en
El circ d'ara mateix també es busquen noves oportunitats per dibuixar noves cooperacions.
Per fi, dimecres vinent, es convida els artistes a un entrenament col·lectiu semidirigit al matí. A la tarda, els artistes residents ensenyaran com és el centre de creació específic del circ als grups que ho desitgin, de cinc a set de la tarda.
